Resultats de la cerca

Vicari de Villafranca de Ebro, com ell mateix fa constar al final de l’única peça coneguda, Entremès de la fantasma , datada a es Mercadal, Menorca, el 1840 L’estada a l’illa fou el resultat del confinament dictat per l’Audiència de Saragossa el 1835, a causa del rebuig del govern liberal, i acomplert el 1840, en què el governador de Menorca li expedí passaport La peça teatral, de poca volada literària i lingüística, planteja, en el marc d’una torrentada de l’any 1833, la rehabilitació de dos marits borratxos, malfeiners i desconsiderats amb les respectives esposes gràcies a l’…

Sorgí com a resultat d’una reunió d’escriptors a Palma, Mallorca, en el marc de les activitats de l’àmbit de producció literària del Congrés de Cultura Catalana, i el seu àmbit abasta tots els Països Catalans, cosa que es reflecteix en la composició de la junta directiva Organitza des dels seus inicis actes literaris i culturals i de promoció dels seus associats N’han estat presidents Josep M Castellet 1978-82, Josep Maria Llompart 1983-86, Joan Fuster 1987-90, Avellí Artís-Gener ‘Tísner’ 1991-94, Jaume Fuster 1995-97, Francesc Parcerisas 1998-99, Antònia Vicens en funcions 1998…

Desenvolupament enciclopèdic Està formada per 123 estrofes de vuit versos cada una, d’una notable originalitat i d’un eficaç nervi narratiu i àdhuc musical No ha de ser debades que un anònim compositor la farcís de tonalitats populars per a ser cantada a la cort napolitana d’Alfons el Magnànim Les Cobles , en les quals es nota l’influx de La faula de Guillem de Torroella, proposen una allegoria de caràcter polític sobre la situació de l’illa, en la qual hi ha força referències a la peripècia personal de Turmeda, sobretot en l’espinós assumpte de la seva fugida i posterior conversió a l’islam…

Vida i obra El seu nom veritable era Joan Malbec Prevere, a València fou deixeble d’Alonso de Proaza, el qual li dedicà l’edició de la Noua logica de Ramon Llull 1512 Com posa en evidència la seva notable biblioteca, era posseïdor d’una extensa formació filosòfica, especialment remarcable en la lògica nominalista Documentat a Barcelona des del 1521, ensenyà lògica a l’Estudi General i la doctrina de Llull a l’Escola Lulliana Fou el responsable de la primera edició impresa d’una obra de Ramon Llull en català  Blanquerna València 1521, precedida d’una “Epístola proemial” de l’editor Al final…

Vida Doctor en dret per la Universitat de Barcelona, dirigí l’Arxiu Històric i el Museu de Tortosa 1960-92, i del 1983 al 1991, l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Tortosa, d’on fou també professor d’història de l’art 1971-91 Del 1974 al 1983 fou professor d’història de l’art i d’història del dret de la Delegació de la Universitat a Distància de Tortosa UNED En 1960-80 fou delegat del patrimoni historicoartístic de Tortosa Amb Gerard Vergés, fundà la revista literària Gèminis 1952-62, i fou membre del consell de redacció de la revista Llengua i Dret 1983 En el camp de la…

D’una banda, afirma el valor ètic del regionalisme català, amb arguments de la tradició cristiana, i, de l’altra, el seu valor racional, partint d’una anàlisi de la puixança de certes personalitats en el procés de la història de Catalunya Lúcid apologeta, d’acord amb l’obertura de les encícliques de Lleó XIII, proposà sense eufemismes unes tesis sociopolítiques equidistants del tradicionalisme immobilista de Sardà i Salvany i del racionalisme laic de Valentí Almirall Lo Catalanisme L’obra fou precursora i influí decisivament en els catòlics catalans en llur decantació i militància pel…

Vida i obra Era nebot de l’arxiver i historiador Pròsper de Bofarull i Mascaró i germà del també escriptor, arxiver i historiador Antoni de Bofarull i Brocà Començà estudis al seminari de Tarragona però el 1828 canvià els estudis de teologia pels de dret, que cursà a la Universitat de Cervera, i obtingué el títol d’advocat Tanmateix l’advocacia tampoc no fou el seu destí En acabar, exercí durant un breu període Al principi dels anys quaranta fundà el periòdic teatral El Juglar 1843, el primer d’aquest gènere a Catalunya, i el Diario de Reus De avisos y noticias , que sortí per primera vegada…

Desenvolupament enciclopèdic L’obra és un cant a la ciutat com a punt de partida i com a fita del desenvolupament moral de l’individu, del qual es tracen unes línies d’evolució en una direcció ideològica manifestament conservadora La ciutat és vista com el marc en el qual l’individu es desenvolupa dins d’un cicle ininterromput que parteix de la infantesa innocent per passar a l’adquisició dels valors morals durant la joventut Aquests valors són presidits per la responsabilitat, el domini dels instints i el treball, i tenen en la família el seu objectiu orientador alhora que el…

Desenvolupament enciclopèdic El llibre és encapçalat per un pròleg, on ja s’adverteix la voluntat de l’autor de contrarestar les acusacions d’immoralitat que la crítica li havia etzibat a propòsit de les seves darreres obres publicades Pla, amb un to marcadament irònic, hi presenta la novella com un seguit d’escenes de la vida humana Així, al llarg dels dotze capítols en què s’ordena el material narratiu, va apareixent un retaule de personatges de tot tipus —escindits tots ells entre el que són i el que voldrien ser— amb els quals el jo-narrador, que comparteix certs trets de la…

El conjunt de les quinze narracions que configuren el volum és una reflexió sobre l’aventura de l’ésser humà a la recerca de l’harmonia enmig d’un escenari hostil i caòtic La reflexió és duta a terme en un doble nivell d’una banda, el de les proses que mostren l’ideal d’absolut anhelat per l’individu —“Mite d’Anna-Clara a disset anys”, “Mite del Cigne i la vinya”, “Mite dels ocells”, etc—, en les quals el punt de partida d’aquesta recerca infinita és la realitat immediata des de la qual el personatge emprèn un viatge introspectiu cap a una situació ahistòrica on només és possible…