Resultats de la cerca

Vida i obra Poeta convers, fou acusat per Jeroni ↑ Fuster i per Pere d’ ↑ Anyó d’heretge talmudista davant de la inquisició l’any 1490, com a conseqüència de la rivalitat mostrada en el certamen poètic immaculista del 1486, on Roís guanyà la joia del marsapà amb la composició Misteris profundes los àngels cantaven Participà també al certamen en honor a sant Cristòfol del 1488, on s’endugué la imatge d’or del sant amb la poesia Aprés d’aquell tan rich virginal temple Un Lluís Roís figurava entre els dotze membres del comitè de justícies creat pels agermanats per…

Comtessa de Palamós i mare d’ Estefania de Requesens , mantingué correspondència amb nombrosos personatges importants de l’època, entre els quals hi ha Carles V, PA Beuter, Joan Margarit, Jeroni Centelles i la seva filla Estefania, entre d’altres L’epistolari complet consta de 872 cartes i es conserva a l’Arxiu dels Requesens, al Centre Borja de Sant Cugat del Vallès Vuitanta-nou d’aquestes cartes foren emeses per Hipòlita, i, fora de tres cartes en castellà, la resta són en català Malgrat que el destinatari en condiciona el registre, solen oferir un llenguatge expressiu, amb trets…

Vida i obra Fill d’Ausiàs Roís de Corella i d’Aldonça Cabrera, la seva familia estava en estreta relació amb les d’Ausiàs Marc i de Joanot Martorell Es traslladà a València amb la seva família el 1438 No cursà estudis en cap universitat, sinó que estudià en l’escola catedralícia, fet habitual en la València del segle XV Una vegada cursats els estudis gramaticals, seguí estudis superiors en aquesta mateixa escola i es convertí en mestre en teologia Era cavaller i mestre en teologia, títol que rebé entre el 1468 i el 1471 Una de les funcions d’aquesta figura era fer sermons a la…

Cavaller de l’orde de l’Alcàntara Fill del regent del Consell d’Aragó Jeroni Roís de Corella i de Mendoza Succeí el seu germà Gastó en el comtat de Cocentaina i guanyà per plet al duc de Pastrana el marquesat d’Almenara, a Castella Serví el rei a Flandes Publicà a Anvers el 1614 la seva única obra coneguda, Teatro y descripción del mundo y del tiempo Es casà amb Jerónima Dávila y Manrique, marquesa de Las Navas

Juntament amb les Lamentacions , és la prosa mitològica corellana que conté més d’un mite El marc de la història té clares influències de Boccaccio, per la contextualització versemblant i propera, en la tertúlia que, després d’un sopar, es fa a casa de Berenguer Mercader a València Pertany al gènere dels convivia i tria l’espai intern de la casa, enfront de l’extern del jardí Aquesta obra ha estat l’argument més recorregut per a l’existència de tertúlies literàries en la València del segle XV, com a representant de les reunions dels nobles Se segueix la mateixa línia de les lamentacions quant…

Desenvolupament enciclopèdic És el mite corellà més extens, amb una llargària semblant al↑ Parlament en casa de Berenguer Mercader Corella coneixia la història per la tragèdia senequiana del mateix títol, les Metamorfosis VII, 1-424 d’Ovidi i la Historia destructiones Troiae de Guido delle Colonne Tanmateix, la veu femenina en primera persona és clarament deutora de les Heroides d’Ovidi la XII, principalment i de l’ Elegia di madonna Fiammetta de Giovanni Boccaccio, fet que ofereix unes possibilitats de desenvolupament psicològic del personatge com gairebé no s’havia practicat encara en la…

Desenvolupament enciclopèdic Tant el personatge de Caldesa com la Tragèdia van tenir una àmplia recepció en la segona meitat del s XV, i encara avui és reconeguda la seva singularitat Sembla que la figura de Caldesa esdevingué un personatge collectiu, representant de la dona que estima amb deshonestedat, i s’han conservat poemes dedicats a ella en castellà i en català que no són de Joan Roís de Corella Aquest autor li dedica el maldit A Caldesa i la Tragèdia així mateix, el final del poema Desengany sembla fer referència a l’episodi del text en prosa Com s’ha destacat recentment…

Alterna la veu dels qui fan l’oració i la de Maria Té una estructura més complexa del que pugui semblar a primera vista, ja que el prec pròpiament dit apareix directament en la primera i les dues darreres cobles L’oració es construeix sobre el convenciment que la mort de Crist ha estat per la redempció dels homes i l’agraïment sincer d’aquests, que justifica tot el dolor que no sols Jesús, sinó també Maria, patiren Perquè això cobri força, les cobles centrals del poema presenten l’episodi i dibuixen una mater dolorosa, el plany de la qual es reprodueix en estil directe en la quarta i cinquena…

Desenvolupament enciclopèdic És difícil trobar la font del Leandre i Hero corellà, perquè, en tractar-se d’una llegenda popular que no formava part de la genealogia dels déus pagans, no ha gaudit de gaires recreacions literàries d’una certa extensió En textos previs a Corella, hom la troba, per primera vegada, en sis versos de les Geòrgiques de Virgili III, 258-263 i en les Heroides d’Ovidi XVIII-XIX La història d’aquests dos enamorats es llegeix a través de l’allegoria amorosa del mar en tempesta, àmpliament difosa per Ausiàs ↑ Marc Joan Roís glossa la història a través d’algunes sentències…

Desenvolupament enciclopèdic Aquesta obra és un parlament adreçat a les dones per Veritat, una figura allegòrica, que no per casualitat és també femenina Aquest to de confidència amb el gènere femení no és estrany en Corella, ja que és el marc de la↑ Medea , depenent en tots dos casos de la veu de Fiammetta en l’ Elegia Cal relacionar el Triümfo amb el debat literari pro i antifemení que s’establí en la segona meitat del s XV a partir del Maldezir de mugeres de Pere ↑ Torroella , malgrat que entre aquesta obra i la corellana no hi ha unes relacions tex-tuals marcades, com tampoc…