Resultats de la cerca

Collaborà en el Correo de Menorca i en l' Eco de Menorca i en altres publicacions de Madrid, Palma i Barcelona Traduí al castellà novelles de Sue i de Molenes i publicà diversos opuscles, com Reseña de las cajas de ahorros 1857, Resumen histórico del canto 1858, Memoria sobre la Agricultura romana 1858, Educación de la mujer 1859 i La marquesa de Sévigné 1859

Doctorat en filologia catalana, ha conreat la investigació en les obres Repertori mètric de la poesia catalana medieval 1992, Diccionari de la mitologia grega i romana 1997, Diccionari de poètica 1998 i Ritmes clàssics 1999, entre d’altres En poesia ha publicat Compromís amb la forma 1981, Ègloga cants de Geòrgic 1983, Dotze cançons amb tornada 1987, Corona i cadena 1989, Personatge isòsceles 1990, Quadern del seny pretès 1992, Claustres i àgores 1994, Primer recull factici 1981-1997 1999, premi M Martí i Pol 1998 i A l’última ribera 2003 Ha traduït I Madach, Ch Péguy, GV Catul i…

Darrer marquès d’Aguilar, baró de Mosset i intitulat comte de Montagut, dit també Melcior de Margarit Era fill de Pere-Francesc de Bou i Pujol, que fou primer mere president de Perpinyà 1790 Participà en la Revolució Francesa, però s’hagué d’exiliar a Barcelona al final del 1790 Es destacà entre els emigrats polítics, amb la seva muller, Joana de Bruyères, introductora del vals a Barcelona 1791 El 1809 tornà a França Fou membre de la societat de ciències de Montpeller i fou designat un dels quaranta mantenidors dels jocs florals a Tolosa És autor de poesies neoclàssiques en francès…

De nom de bateig Joan Autor de diverses peces teatrals inèdites, conreà després la poesia Ingressà al monestir de Montserrat 1945, on fou ordenat de sacerdot el 1953 Fou consiliari i primer director de Serra d’Or 1959-62 Les seves Balades del bon Pastor reberen el premi de poesia a Cantonigròs el 1957 Retornà posteriorment a la poesia amb els sonets Lapis niger 1988 i feu assaigs sobre Carles Riba i Verdaguer Especialitzat en litúrgia hispànica, des del 1963 fou professor al Pontificio Istituto Liturgico de Roma Entre altres treballs, publicà Las horas vigiliares del oficio…

Jesuïta, el 1865 ensenyà exegesi i llengües orientals a Lleó, on publicà La epigrafía romana de la ciudad de León 1866 Amb l’expulsió del 1868, visqué un temps a França i, després de passar per Manresa i Banyoles, el 1876 s’establí a Madrid, on fou membre numerari 1879 i director 1911 de l’Academia de la Historia, membre de l’Academia Española que li encarregà de fixar els mots castellans procedents del germànic, l’hebreu, el sànscrit, el celta i el basc i de la de Bellas Artes de San Fernando, de la de Bones Lletres de Barcelona i dels instituts d’arqueologia de Berlín i Coïmbra…

Vida i obra Era membre d’una família políticament influent Estudià ambdós drets, probablement a Nàpols i a Roma Tornà a Tarragona 1545 i es dedicà a l’exercici de la professió i a l’epigrafia, la numismàtica i la història Escriví el Llibre de les grandeses de Tarragona , que publicà en una versió castellana Libro de las grandezas de Tarragona Lleida 1572-73 reedicions Lleida 1883 i Tarragona 1980 que feu ell mateix de l’original català Ha estat editat modernament 1984 Hi inclou, en un estil poc brillant però amb una llengua culta, una història cronològica de la ciutat des del diluvi, una…

Desenvolupament enciclopèdic Lucrècia o Roma libre , del 1769, constitueix la primera mostra del neoclassicisme en la literatura catalana Aquesta primera i més reeixida obra dramàtica de Ramis pren com a tema un episodi de la història romana Collatí, marit de Lucrècia, exalça la virtut de la seva esposa contra l’opinió de Tarquini, el fill del rei de Roma, que pensa que no existeix la virtut en el cor dels humans Tarquini, però, descobreix que Lucrècia és realment honesta, i això encén el seu desig Finalment, declara la seva passió a la dama i li demana que el correspongui La negativa de…

Cursà lletres al seminari episcopal de Barcelona i lluità contra la invasió napoleònica en el cos d’artilleria, acció que li valgué distintius militars Llicenciat el 1815, fou interventor a les salines de Cardona i finalment, fins a la seva mort, funcionari de les obres del port de Barcelona El 1814 inicià una carrera literària que consolidà després del procés desamortitzador, moment en què passà a treballar, juntament amb Josep Antoni Llobet i Vall-llosera, en la recuperació del patrimoni arqueològic de Barcelona Immers de ple en la investigació històrica, destacà per unes excavacions fetes…

Vida i obra Es doctorà 1748 en dret a la Universitat Literària des Mallorca, d’on fou 1752-59 catedràtic de dret canònic El 1759 fou nomenat per l’Ajuntament de Palma cronista general del Regne de Mallorca Fou un dels fundadors de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País, a Palma Ingressà 1784 en l’Acadèmia de Nobles i Belles Arts de Sant Carles, de València Els seus coneixements sobre història de Mallorca motivaren que fos consultat amb freqüència per savis espanyols i estrangers Mantingué correspondència amb intellectuals com E Flórez, M Sarmiento, G Maians i d’Alambert Així…

Vida i obra Doctor en filosofia i lletres per la Universitat de València, on feu amistat amb Joan Fuster Treballà com a tècnic superior del Servei d’Investigació Prehistòrica i com a inspector en cap d’Arxius, Biblioteques, Museus i Monuments municipals de la ciutat de València Destacà per la seva activitat com a poeta al voltant de la tertúlia literària del grup Torre durant la postguerra Membre actiu de Lo Rat-Penat, en presidí la Secció d’Història i d’Arqueologia també fou bibliotecari 1958-64 i membre de la Secció de Cronistes Oficials del Regne de València, de la qual fou secretari…