Resultats de la cerca

Creada per l’editor Josep M Cruzet, començà el 1951 als locals de l’antiga Llibreria Catalònia, i amb un caràcter íntim, amb la concessió dels premis Joanot Martorell de novella i Ossa Menor de poesia de l’editor Josep Pedreira El nom prové de la festivitat del 13 de desembre, Santa Llúcia, data en la qual s’havia adjudicat el premi Crexells de novella El 1953 hom hi afegí els premis Víctor Català narracions, que el 1998 canvià el nom pel de premi Mercè Rodoreda i Aedos biografia —que s’atorgà anualment fins el 1964—, i el 1959 el Maspons i Camarasa , després Catalònia monografies comarcals…

El 3 de novembre de 2025, Xavier Antich, president d’Òmnium Cultural, anuncià que la Nit de Santa Llúcia passaria a anomenar-se Nit de les Lletres Catalanes i que la celebració canviaria la seva tradicional data de celebració al voltant de Santa Llúcia per una data no fixa a la primavera, com a porta d’entrada a la  Diada del Llibre La nova festa inclou els premis  Sant Jordi  novella, que reincorpora la categoria de finalista,  Mercè Rodoreda  contes,  Carles Riba  poesia,  Joaquim Ruyra  narrativa juvenil,  Josep M Folch i Torres  narrativa infantil,  Muriel Casals de Comunicació  i  Joan…

Fou doctor en dret civil i canònic i canonge de la seu de Barcelona Participà al certamen poètic dedicat a sant Ramon de Penyafort 1601 amb dues composicions en català, i al que se celebrà amb motiu de la beatificació de Teresa de Jesús, amb una glossa i un sonet en castellà 1614, sempre fora de concurs Se’n conserva també un poema liminar, Estança , que és una lloança de Manresa Però és conegut sobretot per un Tratado de las comedias en que se declara si son lícitas Barcelona 1618, on expressa de manera ponderada la seva oposició al gènere

El nom, coincident amb el de la pedra preciosa, en remarca ja el valor, tot i el menyspreu de què és objecte Els orígens incerts i el fet d’haver nascut «entre moros» fan que sigui menyspreada i fins titllada d’heretge Entre les comptades excepcions a aquest rebuig, destaca Baltasanet, que proclama «Tant se me’n dóna que vinguis de llevant com de ponent, perquè ja ho va dir el senyor rector un dia, que quan naixem tots som moros» És perfectament conscient del fet que és tinguda per «ningú» i fa «nosa» «Quin mal he fet jo perquè tothom m’avorreixi», es pregunta La discriminació afavoreix la…

A Qui no té pa moltes se’n pensa 1875 recorre a tipus de la vida picaresca, amb un component clarament paròdic, present també en sainets costumistes com Casament d’en Celdoni i la Margarida 1858, Divorci d’en Celdoni i la Margarida 1859 i El procurador 1864, peça bilingüeen què se satiritza la figura del buròcrata, que en aquest cas resulta ser l’únic personatge castellanoparlant de l’obra El seu teatre se situa, doncs, en la línia del costumisme més o menys crític, característica dels autors que es movien en l’àmbit de Soler i les primeres companyies de teatre catalàde l’Odeon i el Romea

Vida i obra Es llicencià en filosofia i lletres, fou compositor, i, abans d’ordenar-se de sacerdot el 1882, fou membre de La Jove Catalunya i fundador de La Vetllada  1881, setmanari gironí de marcat to conservador Se significà a La Renaixença , on també publicà un elogi de la poesia popular i poemes costumistes, com a detractor del positivisme filosòfic i, de retruc, dels corrents literaris realistes Escriví poemes, especialment de tema patriòtic i costumista el 1880 i el 1881 obtingué sengles accèssits als Jocs Florals de Barcelona, i pòstumament se’n recolliren a Semprevives 1910 i a la…

Obtingué la revàlida per a exercir la medicina el 1798 Durant la guerra del Francès fou metge primer dels Reials Exèrcits i secretari de les juntes de caritat i beneficència Traslladat a Madrid 1815, fou metge reial Escriví algunes obres mèdiques, poemes en català i castellà i Origen y estado actual de los males habituales de España que se oponen a que se observe la Constitución 1840

D’una sensibilitat refinada i turmentada, influït per Baudelaire i per Josep Palau i Fabre, s’abocà a la literatura, guiat en part per Joan Triadú, i publicà un únic recull,  Lassitud Se suïcidà el 1950 La seva poesia és abrandada i desesperada L’ Obra completa es publicà a l’inici dels anys cinquanta El 2004 se’n publicà una segona edició definitiva titulada Tots els poemes

Desenvolupament enciclopèdic La metàfora d’aquest títol remet al marc temàtic del llibre la vellesa amb voluntat de ser viscuda plàcidament Aquest marc, però, no significa una actitud de deixament ni de renúncia de l’activitat vital bàsica del poeta, que és la reflexió sobre ell mateix i el món en què viu Ara, però, aquesta reflexió es fa des d’una posició en quèla memòria i la solitud tenen un paper destacat La solitud no és pas negativa sinó necessària, «clara» quan és assumida com l’actitud del «tu sol amb tu», quan permet enfrontar-te amb tu mateix, «irradia dolcesa» i és un remei per al…

Vida i obra Jurista, fou professor de la Universitat Literària de Mallorca i un dels fundadors del Collegi d’Advocats de Palma 1779 És autor d’un extens dietari en català, publicat el 1933, del qual només se’n conserva la part del 1782 al 1788 Escrit en un estil sobri i familiar, se centra en l’àmbit domèstic, però inclou notícies sobre les institucions mallorquines, les representacions teatrals i fets diversos de la vida ciutadana Bibliografia Pons, A 1932 Pons, A 1933 Vegeu bibliografia