Resultats de la cerca

Vida i obra El 1761 es doctorà en dret civil i canònic per la Universitat Literària de Mallorca fou un advocat de prestigi i participà en la fundació de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País i en la del Collegi d’Advocats de Palma i fou bibliotecari episcopal És el pare del també escriptor Guillem Roca i Reus En la seva literatura predomina el vessant burlesc de la literatura barroca A part d’algunes allegacions jurídiques, en vida només publicà uns pocs poemes al Diari de Buja  1812 Ja mort ell, el 1851, aparegué impresa com a anònima la Comèdia del misser miserable , també…

S’inicià el 1968 amb la publicació del poemari Ciutat de l’horabaixa , però tota la seva obra posterior és exclusivament narrativa L’amagatall de Guipur 1976, premi Ciutat de Manacor, Uns cabells mortalment obscurs 1978, Villa Coppola 1985, premi Ciutat de Palma de novella 1984, Una moda fresqueta 1991, Quan venia l’esquadra 1994, premi Ramon Muntaner de literatura juvenil, Massa vi per a un sol calze 1994, premi de novella breu Ciutat de Mollerussa, Canvi de perruqueria i altres misèries 1995,  Quaranta anys no són res 1997 i, pòstumament,  Una altra vida  2012, editada pel seu fill En…

Vida i obra S’inicià en la literatura el 1970 amb una exposició de poesia visual i amb la publicació del poemari Cossos/espai 1976 Aquests inicis poètics continuaren amb Teoria de l’immortal 1981 i Història en ella 1982 Participà, també, en el Teatre Independent i és autor d’ Escenes obscenes d’un espill de dones 1983, en collaboració amb J Gandia i Les opinions d’un illús 1985 Dedicat bàsicament a la narrativa, el 1977 fou finalista del Premi Andròmina amb la novella Espai d’un ritual 1978 El 1979 publicà Diari de bordell , el recull de contes Fulls de recanvi segon premi de contes…

Doctorat en medicina a Montpeller 1824, és autor d’obres professionals i de poesies en francès i en castellà, i d’una traducció catalana, inacabada i inèdita, de l’ Eneida de Virgili

Doctorat en medicina a Montpeller 1824, és autor d’obres professionals i de poesies en francès i en castellà, i d’una traducció catalana, inacabada i inèdita, de l' Eneida de Virgili

Vida i obra Bibliografia Ferrando Francés, A 1979-1982 Vegeu bibliografia

Vida i obra Pare de Tomàs Aguiló i Forteza  i oncle de Marià Aguiló i Fuster Estudià humanitats i filosofia, però es dedicà també a les matemàtiques, a la pintura i a la composició i la interpretació musicals Publicà el recull Rondaia de rondaies 1815, molt reeditat al llarg del segle, que, en part, plagia l’obra homònima de Guillem   Roca i Seguí Escriví la primera collecció coneguda de Faules mallorquines 1846, que coincideixen amb les Vàries fàbules recopilades i traduïdes per Roca i Seguí En canvi, l’entremès Més perd l’avariciós que l’abundós 1851, malgrat que…

Amb el poemari Plouen pigues 1978 fou finalista del premi Vicent Andrés Estellés, al qual seguí Pessigolles de palmera 1981 Se’n feu una antologia en l’obra Contemporànies Antologia de poetes dels Països Catalans 1999 Publicà articles d’opinió en diversos diaris i treballà com a guionista, presentadora i directora de programes de televisió

Collaborà en diverses publicacions locals, alhora que es dedicà també a la pintura Poeta líric, seguí la mètrica i estil noucentista, encara que s’apropà a l’avantguarda per la seva forma d’expressió i l’ús de metàfores pròximes al surrealisme Els ocis amables , publicat pòstumament l’any 1983, el donà a conèixer Ha aparegut publicat a la “Biblioteca Escriptors del Berguedà”

La seva narració s’ha decantat fins ara cap a la novella juvenil Amb l’obra L’amulet egipci 1997 guanyà el premi de narrativa juvenil Ciutat d’Alzira 1996, a la qual seguí el volum de narracions Relats de la creença 1998 i la novella L’art de Raimon 1998, premi Enric Valor de narrativa juvenil Amb L’hereu 2003 obtingué el premi de novella Ciutat d’Alzira 2002