Resultats de la cerca

Es convertí al cristianisme a dotze anys i es feu dominicà Estudià filosofia i teologia i escriví algunes obres De invocatione daemonum, Conclusiones variae, De secretis naturae i De alchimia amb proposicions herètiques Per això fou denunciat al Sant Ofici i empresonat El seu cas féu molt soroll, i a despit que el volgué defensar l’inquisidor Eimeric, no es volgué retractar El 1369 el papa Gregori XI disposà que fossin revisats els seus escrits Entretant estava detingut al convent de Santa Caterina de Barcelona, on fou trobat mort al seu llit, fet que donà peu que algú cregués…

Estudià a Salamanca i a València i es doctorà en teologia i dret canònic Fou canonge de la seu de València des del 1584 Fou un dels fundadors de l’ Acadèmia dels Nocturns  de València 1591, en la qual, amb el pseudònim Miedo,  participà seixanta-dues vegades amb poemes i alguns discursos Fou secretari en els certàmens poètics organitzats per Bernat Català de Valeriola i com a tal escriví els cartells, els vexàmens i les sentències El 1600 publicà una Relación de fiestas pel trasllat d’unes relíquies de sant Vicent Ferrer La seva obra destaca per fusionar el teatre cortesà, el popular i l’…

Dedicat al préstec de diners, s’arruïnà a causa de la destrucció i el saqueig del call de Tàrrega, el 1348 Com a representant de les aljames de l’interior de Catalunya, signà les resolucions del 1354 sobre política exterior jueva Compongué en hebreu una collecció de cinquanta-vuit sentències morals ritmades impreses a Venècia el 1618 i algunes poesies religioses En català escriví un poema moral, que s’ha perdut com també l’única traducció castellana que hi havia a El Escorial No sembla desenraonat d’atribuir-li dos epitalamis en català en què l’autor exhorta els nuvis a la pietat…

Estudià peritatge químic i magisteri Es donà a conèixer en l’ Antologia poètica universitària 1950 i fou fundador de la revista clandestina científica Ictini a l’Escola Industrial La seva poesia, diàfana, acolorida i popularitzant, fou influïda al principi per Maragall i Alcover i després per Espriu És autor, entre d’altres, d’ Aquest somni 1956, Galopant per la faula 1959, Suite pirinenca 1972, Poemes de l’estaquirot 1979, Els set principis hermètics del Kibalió 1980,  La vall dels ecos 1985, El rostre 1998i  La llum camina de puntetes per la carena 2002 El conjunt de la seva poesia fou…

Especialista en temes relacionats amb el món del circ S’havia incorporat a diversos circs ambulants per documentar-se Publicà la revista “Circo” 1956-62 i obres de temàtica diversa Gaudí, assaig biogràfic 1961, Diálogos en el circo 1962, Deu anys de circ 1964, Historietes ximples 1965, Viatge per la costa catalana 1966 i Pobles, viles i ciutats Altafulla, Balaguer, Malgrat, Tàrrega 1966

Fou membre de l’Acadèmia dels Nocturns a partir del 1591, amb el nom de Recogimiento hi llegí sis discursos i dinou poesies en castellà Participà amb dues composicions poètiques a les justes de Bernat Català de Valeriola ~ 1592, les quals foren durament censurades per Francesc Tàrrega També és autor d’una Apología en defensa de la astrología València 1599

Autor dels poemaris Història circular 1985, Jardins d’Al Balaqí 1997 i De les llacunes ermes 2007 Amb El vast desert 1991 guanyà la flor natural dels Jocs Florals de Barcelona el 1990 També és poeta objectual i ha publicat, amb Benet Rossel, Balo in maschara 1999 Els vels de l’eclipsi , estrenat a la Fira de Tàrrega l’any 1986, és un muntatge teatral a partir de poemes de Jaume Pont Fou director de la Fundació Espai Guinovart d’Agramunt

Eclesiàstic, rector de Tàrrega, publicà el sermonari Alívio de pastors i past d’ovelles Barcelona 1718, reeditat el 1818 i el 1844 se’n feu encara la versió castellana 1825, 1829 i 1899 Pretén servir alhora com a catecisme i com a explicació dels evangelis dominicals Sorprèn per la seva austeritat, en l’entorn cultural de l’època es caracteritza per la simplicitat estructural, la brevetat dels textos i l’absència de retòrica, trets que l’autor defensa en el seu pròleg en oposició a la predicació habitual

Doctor en teologia, fou rector de Sant Jaume de Mollerussa i de Santa Maria de Tàrrega, examinador sinodal i visitador general del bisbat de Solsona A més d’opuscles religiosos impresos, és autor d’una collecció de sermons en tres volums Catecisme pastoral de plàtiques doctrinals i espirituals per tots los diumenges de l’any Barcelona 1699, que fou reimpresa, i dos volums complementaris, amb un títol que també comença per Catecisme pastoral , un per a les festivitats i un altre per a la Quaresma Barcelona 1715 i 1735

Vida i obra Tan sols se’n conserva, al↑ Cançoner Vega-Aguiló , una octava decasillàbica amb bioc tetrasíllab, escrita com a resposta a una cobla enviada per Jaume Bonet a ell mateix i a un desconegut A de Muntanyans, que hi correspongué amb una altra cobla del mateix estrofisme Se’l coneix també per la seva frustrada intervenció com a jutge literari, en ser nomenat veguer de Tàrrega el 1416, en un debat poètic entre Gabriel Ferrús i Guerau de Massanet Tençó moguda per en Gabriel Ferruç an Garau de Massanet Això permet datar el poema, i suposar l’existència d’un possible cercle…