Resultats de la cerca

Llicenciat en filosofia i lletres 1966 a Barcelona, es doctorà 1986 amb la tesi sobre Aribau i els orígens de la Renaixença, La patrie imaginaire , publicada l’any següent a la Universitat d’Ais de Provença, on ensenya des del 1970 Ha publicat articles crítics, històrics i literaris en diverses revistes erudites, sobretot a Randa , en especial sobre la literatura dels segles XVIII i XIX a Mallorca Com a novellista es donà a conèixer amb l’obra Dies d’ira a l’illa 1978, premi Prudenci Bertrana 1977, situada en la postguerra mallorquina, contada a través de la mirada d’un nen, i continuada a…

Vida i obra Llicenciat en filologia catalana, la seva vocació literària i el seu contacte amb cantants —participà del moviment de la Nova Cançó— el dugueren a emprendre una tasca recitativa força notable, producte de la qual són els discs Anton Carrera diu els seus poemes 1969, Anton Carrera 1971 i Piràmide 1974 La seva poesia primera, Poemes 1970 i Tribu 1973, té un caràcter popular i una clara intenció lírica i social, que esdevé més analítica i rigorosa formalment en Volum inevitable 1975, Les gestes essencials 1979 i Nívia 1981 Durant la dècada dels vuitanta, la seva poesia guanyà…

Relació de guardonats Any Obra i autor 1981 Adéu, turons, adéu d’ Antoni-Lluc Ferrer 1982 Un febrer a la pell de Margarida Aritzeta 1983 País d’Itàlia de Vicenç Villatoro 1984 Els rius de Babilònia de Gabriel Janer i Manila 1985 La torre Bernadot d’ Antoni Turull 1986 Els hereus de la terra de Manuel Bofarull 1987 desert 1988 Les nits perfumades de Manuel Joan i Arinyó 1989 L’estuari de Miquel Bauçà 1990 Enterraments lleugers d’ Olga Xirinacs 1991 desert 1992 Mal camí i bon senyor de Pau Faner 1993 Màrmara de Maria de la Pau Janer 1994 Pel bell nord glaçat d’ Oriol Pi de Cabanyes…

Fou seminarista al convent de franciscans de la Porciúncola, a Palma, del qual sortí Després de dedicar-se a ocupacions diverses finalment es decantà pel periodisme i la literatura El 1965 fundà i dirigí a Palma, juntament amb Jaume Pomar, la collecció de poesia “La Sínia”, dins la qual publicà A ritme de mitja mort 1965 i El temps feixuc , premi Ciutat de Palma-Joan Alcover del 1966 Publicà les novelles Els carnissers premi Ciutat de Palma del 1967, Cada dia que calles premi Ciutat de Manacor del 1969 i  Rera els turons del record 1970, obres marcades pel realisme social que tenen com a…

Desenvolupament enciclopèdic Com a justificació de la seva vocació d’artista pur —i més que com una autobiografia real—, l’autor presenta en aquesta elegia del món rural en desaparició la pròpia adolescència al mas patern, sentida i descrita com un paradís perdut Innocenci Aspriu freqüenta des d’infant els turons i boscos del mas Aspriu, a L’Esparra Hi sent descloure la sensualitat i contempla i sublima els misteris de la natura A instàncies familiars prova de fer-se enginyer a Barcelona, però fracassa i soenamora d’Eugènia, la dispesera, treballadora, pacient i plena de bonesa…