Resultats de la cerca

Vida i obra El 1958 guanyà el Premi València de Literatura-Poesia amb Les quatre estacions Després d’alguns anys de silenci, el 1981, juntament amb Manuel Boix el qual s’encarregà de la part gràfica publicà les narracions Ocells miralls i el llibre de poemes Devastació , el qual li valgué el Premi de Crítica del País Valencià d’aquell any L’any 1982, també en collaboració amb Manuel Boix, publicà l’assaig titulat Acròstic Després publicà els llibres de poemes Inventari 1984 i Frontissa 1986, el llibre de contes La serp El riu 1986 i Alfabet 1989, una aventura tipogràfica que li valgué el…

Guionista de ràdio i autor teatral amb Proceso a la vida i Demà és festa , el seu nom és conegut per les novelles Ciutat petita i delicada 1975, Nosaltres els mestres 1980, Confessem-nos 1980 i Tramuntana boja 1981, però sobretot per les sèries humorístiques televisives en català, Doctor Caparrós Medicina general 1979, que li valgué el premi Ondas, i Doctor Caparrós, metge de poble 1982

Pare de Just Pastor ↑ Fuster , fou sabater a València i, menat per la seva afecció bibliogràfica, que li valgué la relació amb el cercle illustrat dels Maians, esdevingué llibreter Deixà manuscrites diverses obres, com ara Sucesos memorables de Valencia y su Reino , un dietari sobre la guerra de Successió i una Notícia dels jurats i ses nominacions de la ciutat de València, síndic, racionals, governador i coses particulars des del 1306

Començà com a autor i director teatral i les seves obres Els lleons 1975 i Por 1977 foren guardonades a Ciutadella i Palma respectivament Publicà els volums de narracions La lloriguera 1967, Diàfora 1975, Les denúncies 1976 i Bubotes 1977 Amb Vida i Miracles de n'Aineta dels matalassos 1977 guanyà el premi Víctor Català i amb La senyora 19790, novella de fons costumista, irònica i de llenguatge viu, el Sant Jordi Aquesta darrera obra li valgué un considerable reconeixement popular, especialment després de la versió cinematogràfica de Jordi Cadena i Casanovas 1987

Primer marquès de Castellbell , participà en la defensa de la ciutat com a capità de la coronela el 1697, fet que, junt amb la seva adhesió a Felip V, li valgué la concessió del títol de marquès El seu fill  Manuel d’Amat i de Junyent fou virrei del Perú Fou un dels fundadors de l’ Acadèmia dels Desconfiats 1700, i com a secretari d’aquesta corporació, s’encarregà de l’edició de Nenias reales y lágrimas obsequiosas a la memoria del gran Carlos II 1701, collecció poètica a la qual aportà també la seva collaboració, en català i castellà

Jesuïta, fou professor de retòrica, filosofia i teologia a l’Estudi General de Perpinyà El 1655 era rector del collegi de la Companyia a Manresa, i el 1659, any de la incorporació del Rosselló a França, fou escollit com a rector del collegi de Perpinyà El 1676 fou el primer orador que predicà la quaresma a la catedral en francès, fet que valgué una carta de felicitació de Lluís XIV a la vila Escriví, en català, el Llibre de la Congregació y Germandat de la sanctíssima Verge del Socorro Perpinyà 1666, amb unes curioses notes sobre prosòdia i oratòria, i, en castellà, uns…

Vida i obra Començà com a autori director teatral i les seves obres Els lleons 1975 i Por 1977 foren guardonades a Ciutadella i Palma, respectivament Publicà els volums de narracions La lloriguera 1967, Diàfora 1975, Les denúncies 1976 i Bubotes 1977 i les novelles Vida i Miracles de n’Aineta dels matalassos 1977, premi Víctor Català 1976 i La senyora 1980, premi Sant Jordi 1979, obra que gira a l’entorn de la sensual i enigmàtica biografia amorosa d’un personatge femení Aquesta darrera obra, de la qual s’ha fet una versió cinematogràfica 1987, dirigida per Jordi Cadena, li valgué…

Frare dominicà, fou professor de teologia a la Universitat de Cervera i al Collegi Dominicà de Solsona Defensor de l’antic règim, es feu molt popular, en el marc de les lluites ideològiques del Trienni Constitucional, per la Conversa entre Albert i Pasqual 1821, que li valgué l’exili a Tolosa de Llenguadoc i que fou seguida de dues converses entre el 1822 i el 1823, escrites en dècimes, en què atacava la crueltat dels liberals i la falta de llibertat dels sectors catòlics i tradicionals, i hi defensava l’abolició del codi constitucional Després de l’exclaustració s’…

Afiliat al partit liberal des del 1865, fou diputat per Barcelona a les Corts espanyoles 1881, 1882 i 1884 La seva adhesió a un projecte, presentat per Sagasta, desfavorable a Catalunya provocà la baixa de la majoria dels subscriptors de “Crónica de Cataluña”, que ell dirigia, però li valgué diversos càrrecs polítics Incorporat a la redacció del Diario de Barcelonal , hi accentuà des del 1906 la línia conservadora de Mañé i Flaquer Publicà, en castellà, diversos manuals destinats a l’ensenyament, novelles de costums i alguna peça teatral, i, en català, els drames La guerra civil…

Ordenat de sacerdot 1759, fou preceptor dels fills del duc Serbelloni 1759-63 i del fill del comte Imbonati 1764-68 Havia publicat Alcune poesie di Ripano Eupiliano 1752, que el donaren a conèixer i el feren ingressar a l’Accademia dei Trasformati, de la qual era cap el comte Imbonati, i entrà en contacte amb la societat i la cultura milaneses A Mattino 1763 i Mezzogiorno 1765 les dues primeres parts d' Il giorno , poema satiricodidàctic, pinta i ataca la noblesa, pren posició davant tots els problemes del seu temps i defineix la seva ideologia i la seva poètica, reflectides també a Odi i el…