Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Antoni Maçaners
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Era canonge de la seu de Tarragona Els cançoners barrocs, començant pel Recreo i Jardí del Parnàs compilat vers el 1630, li afillen una desena de poesies, algunes de les quals són atribuïdes en altres llocs a Vicent Garcia La seva producció és majoritàriament inèdita Destaquen “Al desengany del món i ses vanitats” i un elogi de Vicent Garcia que comença “Oh, tu, que de Cervera a Barcelona” Bibliografia Rossich, A i Valsalobre, P 2006, p 108-119 Vegeu bibliografia
Josep Lladó i Pascual

Josep Lladó i Pascual
© La Comarcal Edicions
Literatura catalana
Poeta.
De professió auxiliar de farmàcia, ha publicat Dels meus silencis 1959, Entre l’alba i el capvespre 1975 i Vanitat de vanitats 2002 i el 1974 fou nomenat Mestre en Gai Saber A banda de la poesia, ha destacat com a estudiós de la història i el folklore d’Argentona, a títol individual i amb el Centre d’Estudis Argentonins Ha publicat Festes i festetes d’Argentona 1992 i és autor de l’ Enciclopèdia d’Argentona , inèdita Fou regidor de Cultura de la seva vila amb UCD al primer ajuntament democràtic
Vuitanta-sis contes
Literatura catalana
Recull de contes de Quim Monzó, publicat l’any 1999.
Desenvolupament enciclopèdic El volum és format per cinc llibres de relats prèviament editats separadament Les històriesabracen tots els motius centrals de la narrativa de l’autor, des de la solitud existencial fins a la reflexió irònica sobre l’escriptura L’exclusió de tota la producció experimental anterior és el primer indici de la tria programàtica que l’autor ha dut a terme A més a més, l’edició conjunta mostra alguna diferència interessant en comparació amb els textos publicats El canvi més evident es troba en el primer recull, Uf, va dir ell 1978, del qual s’han eliminat cinc contes es…
Ramon Llull
Literatura catalana
Escriptor, filòsof, místic, missioner.
Vida i obra Gran viatger, com que estigué tants anys lluny de la seva terra, és difícil de construir-ne la biografia sense cap gran suport documental tot i que la seva vida fou tan llarga, i tractà tanta gent, deixà pocs testimonis epistolars autèntics A falta d’aquests són utilíssimes les notes que, a partir del 1290, solia posar a l’acabament dels seus tractats, indicant el lloc i la data de llur composició Quan manquen aquestes dades, com passa amb obres de la categoria del Desconhort o del↑ Blanquerna , solament a base de tempteigs i de comparacions cronològiques és possible d’establir…