Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
deshidratasa
Bioquímica
Nom usual d’alguns enzims del grup de les hidrolases.
La carbonatodeshidratasa o anhidrasa carbònica catalitza reversiblement la hidratació i deshidratació del diòxid de carboni Intervé en la regulació del pH de la sang i en processos de bescanvi gasós a nivell pulmonar Les deshidratases d’aminoàcids, com la L-serina, la treonina i altres, catalitzen la deshidratació d’aquests aminoàcids, acompanyada d’alliberament d’amoníac, per desaminació no oxidativa Aquests enzims depenen del fosfat de piridoxal com a coenzim
àcid gras

Principals àcids grassos
©
Bioquímica
Àcid carboxílic monopròtic present en els greixos naturals (sobretot en forma d’èster del glicerol) i en les ceres.
Pràcticament, tots els àcids grassos són composts alifàtics, saturats o insaturats, de cadena no ramificada, i tenen un nombre parell d’àtoms de carboni Les excepcions són l’àcid isovaleriànic i alguns altres àcids de cadena ramificada presents en ceres o en bacteris, tals com l’àcid tuberculoesteàric alguns àcids lineals de nombre de carbonis senar, presents en el greix dels cabells humans alguns àcids derivats del ciclopropà, del ciclopropè o del ciclopentè, presents en alguns olis vegetals Per extensió, hom anomena de vegades, impròpiament, àcids grassos tots els àcids de fórmula general C…
Paleontologia 2011
Paleontologia
Els anomalocàrids són un dels grups fòssils d’invertebrats depredadors més antics coneguts, que es caracteritzen perquè presenten un parell d’apèndixs anteriors segmentats, un anell de plaques al voltant de la cavitat oral i un cos allargat i segmentat Es considera que aquests animals constitueixen el grup germà dels euartròpodes que inclou formes modernes com ara els insectes i els crustacis Aquest any es va descobrir una nova forma d’anomalocàrids en dipòsits de l’Ordovicià inferior fa uns 488-472 milions d’anys del Marroc Es tracta de les restes més modernes conegudes d’aquests artròpodes…
sucre

Terrons de sucre
© Dreamstimefree
Alimentació
Bioquímica
Substància dolça, cristal·lina, soluble en aigua, blanca o incolora quan és pura, que és present en el suc d’un gran nombre de plantes.
Tipus de sucres Els sucres, anomenats també glúcids, poden ésser subdividits en monosacàrids o oligosacàrids El sucre emprat en alimentació és la sacarosa, obtinguda sobretot de la bleda-rave sucrera i de la canya de sucre Altres plantes sacarines són el blat de moro dolç, la melca dolça, la palmera de dàtils i l’erable de sucre Les parts d’aquests vegetals que contenen sucre són el suc canya, melca, els grans blat de moro, el líquid protoplasmàtic de l’arrel bleda-rave, el fruit madur palmera i el suc de l’escorça del tronc erable, en els quals la sacarosa va acompanyada d’impureses, com ara…