Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
deshidratasa
Bioquímica
Nom usual d’alguns enzims del grup de les hidrolases.
La carbonatodeshidratasa o anhidrasa carbònica catalitza reversiblement la hidratació i deshidratació del diòxid de carboni Intervé en la regulació del pH de la sang i en processos de bescanvi gasós a nivell pulmonar Les deshidratases d’aminoàcids, com la L-serina, la treonina i altres, catalitzen la deshidratació d’aquests aminoàcids, acompanyada d’alliberament d’amoníac, per desaminació no oxidativa Aquests enzims depenen del fosfat de piridoxal com a coenzim
fricatiu | fricativa
Fonètica i fonologia
Dit de la consonant articulada mitjançant una aproximació entre dos òrgans bucals, acompanyada o no de sons complementaris i de sonoritat.
En català, són fricatives, f, v, s, z, š, ž i els allòfons intervocàlics de b, d, g
arrodonit | arrodonida
Fonètica i fonologia
Dit del fonema en la pronúncia del qual intervé activament, i d’una manera tan regular com ocasional, la formació d’una cavitat de ressonància anterior mitjançant la prominència, acompanyada a vegades d’un tancament incomplet, dels llavis.
Les vocals catalanes,⃒ɔ⃒́, ⃒ọ⃒, ⃒u⃒, es defineixen, per això mateix, com a arrodonides
àcid gras
Principals àcids grassos
©
Bioquímica
Àcid carboxílic monopròtic present en els greixos naturals (sobretot en forma d’èster del glicerol) i en les ceres.
Pràcticament, tots els àcids grassos són composts alifàtics, saturats o insaturats, de cadena no ramificada, i tenen un nombre parell d’àtoms de carboni Les excepcions són l’àcid isovaleriànic i alguns altres àcids de cadena ramificada presents en ceres o en bacteris, tals com l’àcid tuberculoesteàric alguns àcids lineals de nombre de carbonis senar, presents en el greix dels cabells humans alguns àcids derivats del ciclopropà, del ciclopropè o del ciclopentè, presents en alguns olis vegetals Per extensió, hom anomena de vegades, impròpiament, àcids grassos tots els àcids de fórmula general C…
sucre
Terrons de sucre
© Dreamstimefree
Alimentació
Bioquímica
Substància dolça, cristal·lina, soluble en aigua, blanca o incolora quan és pura, que és present en el suc d’un gran nombre de plantes.
Tipus de sucres Els sucres, anomenats també glúcids, poden ésser subdividits en monosacàrids o oligosacàrids El sucre emprat en alimentació és la sacarosa, obtinguda sobretot de la bleda-rave sucrera i de la canya de sucre Altres plantes sacarines són el blat de moro dolç, la melca dolça, la palmera de dàtils i l’erable de sucre Les parts d’aquests vegetals que contenen sucre són el suc canya, melca, els grans blat de moro, el líquid protoplasmàtic de l’arrel bleda-rave, el fruit madur palmera i el suc de l’escorça del tronc erable, en els quals la sacarosa va acompanyada d’impureses, com ara…