Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
enquadernació
Capítol dels Drets dels draps de Catalunya , manuscrit del s XV, amb enquadernació catalana de l’època, d’estil mudèjar
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Conjunt d’operacions necessàries per a unir les pàgines d’un llibre i protegir-les amb l’aplicació d’unes tapes.
Actualment, tots els processos que integren l’enquadernació estan mecanitzats enquadernació mecànica i, en molts casos, gairebé totalment automatitzats La primera de les operacions que hom duu a terme amb els fulls ja impresos consisteix a plegar-los a la mida desitjada en quaderns de 4, 6, 8, 12, 16 o 32 pàgines En l'alçada, hom procedeix a agrupar per ordre els diferents quaderns que formen un volum per mitjà de les signatures signatura Posteriorment, els fulls es cusen i hom fixa les guardes guarda a les pàgines primera i darrera El bloc així obtingut es talla pels tres costats lliures…
feniltiohidantoïna
Bioquímica
Compost químic derivat de la reacció d’un aminoàcid amb isotiacianat de fenil.
Aquesta reacció té aplicació en la degradació d'Edman, utilitzada per a identificar aminoàcids en el procés de seqüenciació de proteïnes
tetrazole
Bioquímica
Compost heterocíclic consistent en un anell de cinc membres diinsaturat que conté quatre àtoms de nitrogen en l’estructura
.
Alguns derivats del tetrazole, i encara més llurs hidroclorurs, anomenats sals de terazole , tenen aplicació en assaigs bioquímics de germinació i viabilitat i en medicina
timina
Bioquímica
Base pirimidínica que forma part dels àcids nucleics i dels quals pot ésser aïllada per un procés d’hidròlisi.
És un sòlid cristallí incolor, lleugerament soluble en aigua calenta i fàcilment soluble en les bases, que es fon a 326°C Hom l’obté per síntesi a partir de la urea i de l’àcid 2-cianopropiònic i té aplicació en la recerca bioquímica
endonucleasa de restricció
Bioquímica
Endonucleasa que reconeix seqüències específiques de bases de l’ADN, el qual talla en indrets ben determinats: aquesta escissió afecta totes dues cadenes, sia a l’altura d’una mateixa parella de bases, sia deixant lliures dues curtes seqüències complementàries.
Així, p ex, l’endonucleasa de restricció BamHl reconeix la seqüència de les sis parelles de bases GGATCC i talla la cadena d’ADN entre les dues guanines Hom disposa d’un centenar llarg d’endonucleases de restricció específiques, la funció i l’actuació de les quals hom coneix detalladament Tenen un gran camp d’aplicació en enginyeria genètica i en biotecnologia
transaminasa
Bioquímica
Enzim que transfereix grups amínics.
Al cos humà en predominen dues la glutamat-oxalacètic-transaminasa GOT i la glutamat-piruvat-transaminasa GPT El múscul cardíac té grans concentracions de GOT el fetge, en canvi, en té de GPT Aquest fet és d’aplicació diagnòstica En l’infart de miocardi hi ha un valor més alt de GOT, però en les malalties del fetge hepatitis, cirrosi augmenten molt més les de GPT
John Burdon Sanderson Haldane
Bioquímica
Genetista i bioquímic anglès.
Fou professor de fisiologia a la Royal Institution i de bioquímica i de genètica a la Universitat de Londres Treballà en l’aplicació de l’anàlisi matemàtica als fenòmens genètics, en la teoria de l’evolució i en els mètodes de mesura d’unió dels gens Escriví, entre altres obres, Science and Ethics 1928, Enzymes 1930, Heredity and Politics 1938 i Marxist Philosophy and the Sciences 1938
treonina
Bioquímica
Aminoàcid essencial, un dels més corrents a les proteïnes, especialment a la caseïna.
La seva forma natural és la 2 S , 3 R , que es presenta en forma de cristalls incolors, solubles en aigua, amb una rotació específica α D 2 5 = -28,3° en aigua i un punt isoelèctric de 5,7, que es fonen amb descomposició a 255-257°C Hom l’obté per hidròlisi de la caseïna, i té aplicació com a complement alimentari i en la recerca bioquímica
Max Bill
Arquitectura
Disseny i arts gràfiques
Escultura
Pintura
Arquitecte, escultor, pintor, dissenyador, grafista i teòric suís.
Fou alumne del Bauhaus de Dessau El 1931 formà part del grup Abstraction- Création, de París Dirigí la Hochschule für Gestaltung d’Ulm 1951-57, veritable continuadora del vell Bauhaus Destacat representant de l’abstracció geomètrica, defensà l’aplicació del mètode científic a l’obra plàstica La seva obra revela especialment el sentit del moviment en l’espai És autor de diversos texts teòrics Moderne Schweizer Architektur , ‘Arquitectura suïssa moderna’, 1950 Die gute Form , ‘La forma bona’, 1957, etc
adductes d’urea
Bioquímica
Denominació genèrica dels complexos d’inclusió, d’estructura acanalada (clatrat), que forma la urea amb una varietat de molècules d’estructura lineal.
Així, en presència de parafines, alcohols grassos, amines, cetones o halogenurs de n -alquil, la urea cristallitza en el sistema hexagonal, i les molècules formen una espiral, estabilitzada per ponts d’hidrogen, amb un canal interior de 5 Å de diàmetre, en el qual s’allotgen, ordenades longitudinalment, les molècules lineals esmentades Les molècules cícliques o molt ramificades no poden encaixar en els canals, de tal manera que la formació d’adductes d’urea constitueix un potent mètode de separació que té aplicació en anàlisi química i àdhuc en processos industrials