Resultats de la cerca
Es mostren 3269 resultats
fenomen de Pfeiffer
Medicina
Fenomen segons el qual la inoculació de vibrions colèrics al peritoneu d’un conillet d’Índies immunitzat contra el còlera és innòcua i demostra, per tant, l’eficàcia de la immunització.
efecte Pasteur
Bioquímica
Efecte consistent en la inhibició de la glucòlisi (o de la fermentació alcohòlica) d’una cèl·lula, deguda a la presència d’oxigen, el qual permet, per contra, la respiració.
Les cèllules cancerígenes i els leucòcits leucèmics no presenten aquest efecte i acumulen grans quantitats de lactat
Paul Modrich

Paul Modrich
© Duke Photography / MIT
Bioquímica
Bioquímic nord-americà.
Graduat pel Massachusetts Institute of Technology 1968, es doctorà a la Universitat de Stanford el 1973 Des del 1976 treballa com a investigador i exerceix la docència a la Universitat de Duke Membre de l’Acadèmia Americana d’Arts i Ciències 2004, el 2015 compartí el premi Nobel de Química amb Tomas Lindahl i Aziz Sancar pels seus treballs sobre els mecanismes de reparació de l’ ADN , en particular la metilació de l’ADN, per la qual determinats enzims detecten les duplicacions defectuoses de nucleòtids i les corregeixen
Fundació Hospital de Sant Pau i Santa Tecla
Medicina
Entitat creada al segle XV dedicada a fins benèfics, especialment al manteniment de l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, a Tarragona.
Té l’origen en l’hospital de què ja disposava la ciutat a mitjan segle XII, en època de l’arquebisbe Bernat Tort El 1464, sota l’arquebisbe Pere d’Urrea es constituí la fundació amb l’acord del Capítol Eclesiàstic i l’Ajuntament Municipal, que unia els dos hospitals de la ciutat en el de Santa Tecla actualment seu del Consell Comarcal del Tarragonès El 1588 l’hospital es traslladà a la seu actual de la Rambla Vella, en un terreny pertanyent a la senyoria de l’arquebisbe Antoni Agustí, que al segle XVIII fou ampliat amb la Casa de Recollides, i al segle XIX, amb la Casa de Convalescència El…
Robert Paul Lanza

Robert Paul Lanza
Bioquímica
Bioquímic nord-americà.
Als 13 anys aconseguí enfosquir la pigmentació de pollastres blancs amb la manipulació de l'ADN nuclear, experiment que fou publicat en la revista Nature Graduat en medicina a la Universitat de Pennsilvània l’any 1978, el 1983 obtingué un màster, i els anys següents continuà els estudis amb Jonas Salk , BF Skinner i Christiaan Barnard Cap científic de l’Advanced Cell Technology al Wake Forest School of Medicine de Massachusetts, desenvolupà diverses tècniques de transferència nuclear Entre d’altres, amb el seu equip clonà amb èxit dues espècies de bòvids gairebé extingits, un dels quals…
Emmanuelle Charpentier

Emmanuelle Charpentier
© Universitat d'Umeå
Bioquímica
Bioquímica francesa.
Doctorada per l’Institut Pasteur de París, feu recerca postdoctoral als Estats Units, i els anys 2002-06 treballà a la Universitat de Viena Posteriorment ha encapçalat un equip al Laboratori per a la Medicina d’Infeccions Moleculars MIMS a la Universitat d’Umeå Suècia, projecte en collaboració amb el Laboratori Europeu de Biologia Molecular Des del 2013 dirigeix el departament de Regulació en Biologia de la Infecció del Centre Helmholtz de la Universitat de Hannover Alemanya, on des del 2014 ocupa la càtedra Alexander von Humboldt Ha centrat les seves investigacions en el camp de la regulació…
Jennifer Doudna

Jennifer Doudna
© Howard Hughes Medical Institute
Bioquímica
Bioquímica nord-americana.
Es doctorà en bioquímica i farmacologia molecular a la Medical School de la Universitat de Harvard 1989 Feu recerca postdoctoral amb Jack Szostak i Thomas Cech a la Universitat de Colorado El 1994 s’incorporà a la Universitat de Yale fins el 2003, que passà a la Universitat de Berkeley, Califòrnia Des del 1997 porta a terme la seva recerca principalment al Howard Hughes Institute, i el 2003 s’incorporà al Lawrence Berkeley National Laboratory Entre les seves aportacions més destacades, centrades en l’enginyeria genètica, hi ha l’elucidació de l’estructura i les…
doula
Medicina
Dona formada i amb experiència que dóna suport emocional i informació a les dones durant l’embaràs, el part i el postpart.
La denominació doula prové del mot grec dóule , ‘serventa’, a través de l’anglès
Xavier Gómez i Batiste-Alentorn
Medicina
Metge.
Llicenciat 1976 i doctorat per la Universitat de Barcelona, s’especialitzà en medicina interna, oncologia i medicina palliativa, camp al qual s’ha dedicat intensament, tant en la docència com en la recerca i la planificació Cap del servei de Cures Palliatives de l’Institut Català d’Oncologia des del 1991 fins al 2008, posteriorment fou designat director de l’Observatori Qualy d’aquest institut L’any 2011 fou designat president del consell assessor del Programa per a la Prevenció i Atenció a la Cronicitat PPAC del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya El 1998 fou nomenat director…
Edvard Ingjald Moser

Edvard Ingjald Moser
© Ned Alley/NTNU
Medicina
Neurocientífic noruec.
Estudià a la Universitat d’Oslo, on es graduà en psicologia el 1990 i es doctorà en neurofisiologia el 1995 Amb la seva dona, May-Britt Moser , s’incorporà l’any següent a la Universitat Cientificotècnica de Trondheim, on des del 1998 és catedràtic de neurociència Amb May Britt-Moser fundà el 2002 el Centre per a la Biologia de la Memòria, adscrit a la mateixa universitat, que el 2007 es reconvertí en l’Institut Kavli per a la recerca en neurociència, del qual és director El seu camp de recerca són els circuits neuronals involucrats en la localització, la memorització i el…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina