Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
prolactina
Bioquímica
Proteïna de pes molecular 24 000, obtinguda pura per primera vegada de la hipòfisi de les ovelles.
És anomenada també hormona luteòtropa HLT o lactòtropa Estimula la secreció làctia de les glàndules mamàries i augmenta el teixit glandular i la producció de llet Fa desenvolupar, en molts animals, instints maternals i produeix efectes psíquics intensos Estimula també la producció de progesterona
guanidina
Bioquímica
Substància fortament bàsica que es troba a l’arginina i a la guanina, d’on fou obtinguda, per primera vegada, per degradació.
És el més fort agent desnaturalitzat de proteïnes, propietat que la fa útil en experimentació bioquímica
ureasa
Bioquímica
Enzim que catalitza la descomposició de la urea en amoníac i anhídrid carbònic.
Fou aïllat per primera vegada el 1926 per Sumner Abunda en les llavors de moltes lleguminoses
antagonisme iònic
Bioquímica
Inhibició o interferència mútua entre dos ions diferents en tot el que fa referència a llur acció biològica.
Aquest fenomen fou observat, per primera vegada, per Sydney Ringer 1882 Fent estudis sobre la contractilitat del cor de la granota constatà l’efecte oposat que tenien els cations monovalents i divalents sobre la fibra cardíaca
oxitocina
Bioquímica
Hormona secretada pel lòbul posterior de la hipòfisi que, com la vasopressina, actua durant el part sobre la fibra muscular llisa de l’úter i en provoca la contracció.
Estimula, a més, la secreció de llet i té també un moderat efecte sobre els ronyons És un polipèptid format per nou aminoàcids Fou sintetitzada per primera vegada el 1953 per Du Vigneaud i els seus collaboradors Té la fórmula Cys-Tyr-Ile-Gln-Asn-Cys-Pro-Leu-Gly-NH 2 amb un pont disulfur entre les dues molècules Cys
síntesi proteica
Bioquímica
Síntesi que té lloc en els ribosomes, en quatre etapes, en cadascuna de les quals són necessaris una sèrie de components indispensables, enzims específics i cofactors.
La primera consisteix en l’activació d’aminoàcids, mitjançant un ARNt que forma un èster aminoacil-ARNt, el qual s’uneix al ribosoma La segona és la iniciació de la cadena polipeptídica el primer aminoacil-ARNt iniciador s’uneix a l’ARNm complex d’iniciació i a una subunitat ribosòmica 30S, a la qual se n'afegeix una de 50S La tercera consisteix en la prolongació de la cadena, mitjançant noves restes d’aminoàcids procedents dels aminoacil-ARNt, cadascun dels quals és especificat per un codó determinat de l’ARNm una vegada fet el nou enllaç, l’ARNm i la cadena peptidil-ARNt…
pepsina
Bioquímica
Farmàcia
Enzim proteolític, aïllat per primera vegada per Northrop, que catalitza la hidròlisi dels enllaços peptídics que presenten un grup carbonil pertanyent a algun dels següents aminoàcids: fenilalanina, triptòfan, tirosina, leucina, aspàrtic o glutàmic.
Té un pes molecular de 32 000 daltons És secretat pel suc gàstric dels mamífers en forma d’un precursor inactiu pepsinogen, el qual precursor es converteix en pepsina mitjançant la seva pròpia acció catalítica autocatàlisi en presència de l’àcid clorhídric que conté el suc gàstric L’emprada en farmàcia es presenta en forma de pólvores o escates i ha de tenir, segons la farmacopea espanyola, un títol = 100 parts d’albúmina d’ou que pot digerir una part de pepsina les farmacopees anglesa i nord-americana admeten una pepsina concentrada de títol 2 500 o 3 000, respectivament Les pepsines de…
adrenalina
Bioquímica
Farmàcia
Aminoalcohol que constitueix la principal hormona segregada per la zona medul·lar de les glàndula suprarenal:
Forma cristalls que s’embruneixen a l’aire i a la llum i es fonen a 211-212°C És insoluble en alcohol i en els solvents orgànics, i una mica soluble en aigua donant solucions alcalines al tornassol Es dissol fàcilment en les solucions aquoses d’àlcalis minerals, i forma sals solubles amb els àcids En solució, especialment neutra o alcalina, s’oxida fàcilment i dóna adrenocrom Fou aïllada per primera vegada 1899 per Abel i sintetitzada 1904 independentment per Stoltz i Dakin, i és coneguda també amb altres noms, com epinefrina, suprarenina , etc En l’organisme contribueix a…
bioquímica
Bioquímica
Ciència que estudia la química dels éssers vius, és a dir, la vida com a fenomen químic.
La supervivència dels éssers vius depèn de la seva capacitat per portar a terme un seguit de reaccions químiques adreçades a l’intercanvi de matèria i energia amb el medi ambient i a la fabricació de les seves estructures vitals La bioquímica estudia, per tant, totes aquelles reaccions que s’esdevenen tant a l’interior de la cèllula cèllula com al medi intern dels organismes pluricellulars Aquestes bioreaccions no difereixen essencialment de les reaccions típiques de la química orgànica, bé que són caracteritzades específicament pel fet d’esdevenir-se totes a temperatures relativament baixes…
neuroquímica
Bioquímica
Part de la bioquímica que estudia els processos químics que tenen lloc al sistema nerviós, responsables de la transmissió de l’impuls nerviós, però també de diverses sensacions i anomalies físiques i, sobretot, psíquiques.
En principi, la neuroquímica explica la transmissió de l’impuls nerviós d’una neurona a una altra, però l’aprofundiment en el coneixement del mecanisme, de substàncies que hi intervenen i de substàncies que l’alteren ha obert la porta al descobriment de nous fàrmacs per a diversos problemes ansietat, depressió, així com al coneixement de processos moleculars que intervenen en d’altres afeccions parkinson Els neurotransmissors són substàncies químiques que transmeten el missatge nerviós d’una neurona a una altra Regulen diversos processos i sensacions vasoconstricció, vasodilatació, set, fam,…