Resultats de la cerca
Es mostren 1203 resultats
glicolípid
Bioquímica
Qualsevol dels lípids d’un grup gran i poc conegut que es caracteritza pel fet de tenir sucre; aquest, en el cas dels cerebròsids, és generalment la galactosa, i en els gangliòsids, un trisacàrid o un tetrasacàrid.
Es troben principalment al cervell, i hom creu que intervenen en la transmissió d’impulsos en les sinapsis
glicogenòlisi
Bioquímica
Procés de degradació del glicogen cel·lular que s’esdevé per mitjà de l’enzim glicogen-fosforilasa, i dóna com a producte final molècules de glucosa-1-fosfat.
En els animals té lloc en el fetge i en els músculs, i hi és activat per hormones com el glucagó i l’adrenalina, que alhora incrementen la producció de l’AMP cíclic, i és inhibit per la insulina
àcid glicerofosfòric
Bioquímica
Èster de glicerol i d’àcid fosfòric que resulta de la reducció del fosfat de dihidroxiacetona.
Intervé en la síntesi de lípids per esterificació amb àcids grassos, la qual dóna lloc als glicèrids o greixos i als glicerilfosfàtids
glican
Bioquímica
Polisacàrid format per la unió de diversos monosacàrids mitjançant enllaços glicosídics.
Els glicans són àmpliament difosos en la natura, sobretot a les plantes Hom pot diferenciar entre els homoglicans , que tenen només un tipus de monosacàrid, i els heteroglicans , amb distints tipus de monosacàrids
gliadina
Bioquímica
Farmàcia
Proteïna que pertany al grup de les prolamines i que és present en el gluten dels cereals.
Conté el 43% de glutamina, i és emprada com a aliment medicamentós
gestagen
Bioquímica
Nom genèric de les hormones sexuals femenines que afavoreixen l’inici i la continuació de l’embaràs.
Els gestàgens són esteroides esteroide produïts al cos luti i a la placenta, el més important dels quals és la progesterona
gastrina
Bioquímica
Hormona polipeptídica tissular de 107 aminoàcids, d’un pes molecular de 12 514, que es troba en les cèl·lules G de les glàndules de l’antre pilòric de l’estómac.
És l’estimulador més potent de la secreció d’àcid gàstric Anòmalament és produïda en excés pels tumors anomenats gastrinomes , que originen la síndrome de Zollinger-Ellison