Resultats de la cerca
Es mostren 51 resultats
Paul M. Nurse
Bioquímica
Fisiòleg britànic.
Estudià a les universitats de Birmingham i East Anglia, on es doctorà en biologia cellular i bioquímica 1973 Ha estat professor de les universitats d’Edimburg i Oxford i actualment és director general de la Imperial Cancer Research Foundation de Londres Ha investigat els mecanismes moleculars que regulen el cicle cellular i la divisió de la cèllula, i ha identificat i clonat diversos gens que controlen el cicle cellular Un d’aquests, el gen CDK1 cyclin dependent kinase 1 , codifica un enzim que actua controlant la duplicació de l’ADN i la seva separació durant la divisió…
virus
![](/sites/default/files/media/FOTO/virus_bacteriòfag.jpg)
Virus bacteriòfag
© fototeca.cat
Bioquímica
Membre d’un grup d’agents infecciosos submicroscòpics, paràsits endocel·lulars obligats de plantes, animals i bacteris.
Bioquímicament, poden ésser definits com a complexos supramoleculars estables que contenen una molècula d’àcid nucleic i moltes subunitats proteiques organitzades en una ordenació tridimensional característica Perquè un organisme pugui ésser considerat com a virus, ha d’ésser constituït per ARN o per ADN, però mai per tots dos No ha de créixer ni multiplicar-se per divisió binària i ha d’ésser un paràsit absolut, perquè per a la seva multiplicació necessita utilitzar ribosomes i composts enzimàtics de la cèllula en la qual ha penetrat Un virus madur totalment format virió consta d’un nucli…
plasmidi
Bioquímica
Segment circular d’ADN extracromosòmic que es troba eventualment en els bacteris.
Es duplica independentment del cromosoma al qual no s’integra mai El plasmidi de l' Escherichia coli és un dels vectors clònics principals en enginyeria genètica
transcripció inversa
Bioquímica
Síntesi d’ADN a partir d’ARN amb l’ajut de l’enzim ADN polimerasa-ARN dependent (transcriptasa inversa) i un activador metàl·lic (Mg2 + o Mn2 +).
virus de la immunodeficiència humana
Bioquímica
Virus causant de la sida.
És un virus ARN, d’entre 80 i 150 nm de diàmetre, del grup dels retrovirus Comparteix diverses propietats morfològiques, biològiques i moleculars amb altres virus relacionats que afecten diversos mamífers Es compon de dues cadenes d’ARN idèntiques i d’enzims vírics dins d’un nucli proteic envoltat per una càpsida i un embolcall extern Hom en coneix dues variants, el VIH-1 i el VIH-2 El primer fou identificat l’any 1983, i la paternitat del descobriment ha originat una polèmica entre els investigadors L Montagnier i R Gallo El VIH-2 fou descobert el 1986 i, en contrast amb la distribució…
ARNpolimerasa
Bioquímica
Enzim de síntesi capaç de polimeritzar els ribonucleòsids trifosfats i formar poliribonucleòsids tot utilitzant com a motlle l’ADN (ARNpolimerasa depenent d’ADN) o l’ARN (ARNpolimerasa depenent d’ARN).
hibridació molecular
Bioquímica
Tècnica consistent a separar els dos brins de l’ADN bicatenari i a associar-los posteriorment amb brins d’ADN o d’ARN d’altres espècies o individus, o bé del mateix.
Hom empra a aquesta tècnica en estudis de taxonomia genètica, en què calcula el percentatge d’afinitat dels brins, i també en l’estudi de l’expressió genètica dels cromosomes
Frederick Sanger
![](/sites/default/files/media/FOTO2/sanger.jpg)
Frederick Sanger
© National Library of Medicine
Bioquímica
Bioquímic britànic.
Graduat a la Universitat de Cambridge el 1938, fou educat en l’església quàquera, i en la Segona Guerra Mundial es declarà objector de consciència bé que posteriorment evolucionà vers l’agnosticisme i li fou permès completar els estudis de doctorat, que obtingué el 1943 Tota la seva vida professional estigué centrada en l’estudi de les proteïnes, que dugué a terme fins el 1962 a la Universitat de Cambridge, i pràcticament no exercí la docència El 1954 publicà un estudi sobre l’estructura de la insulina , en el qual introduí a més la seqüenciació , un mètode d’estudi per a identificar els…
enzim de restricció
Bioquímica
Enzim pertanyent al grup de les endonucleases, que escindeix les molècules d’ADN per punts específics.
Hom en coneix un centenar de diferents, gairebé tots d’origen bacterià confereixen una defensa natural al bacteri, per a fer front a una infecció vírica Constitueixen una base operativa fonamental de l’enginyeria genètica La seva descoberta valgué el premi Nobel de fisiologia a W Arber, HO Smith i D Nathans, el 1978
transversió
Bioquímica
Mutació en l’ADN, consistent en la substitució d’un parell purina-pirimidina per un de pirimidina-purina.