Resultats de la cerca
Es mostren 1203 resultats
vitamina B12
Bioquímica
Vitamina, anomenada també cianocobalamina, que forma part del complex vitamínic B, juntament amb set vitamines hidrosolubles més.
Aquesta vitamina té un paper clau en el funcionament normal del sistema nerviós central i perifèric, en la formació de les cèllules sanguínies, en la regulació de la síntesi d’ADN i també en la síntesi d’alguns àcids grassos La biosíntesi d’aquesta vitamina tan complexa únicament pot ésser portada a terme per determinats microorganismes, de manera que els humans l’hem d’aportar a l’organisme a través de l’alimentació La vitamina B 12 només es troba en la seva forma bioactiva en aliments d’origen animal, per la qual cosa els vegetarians que no prenguin suficient quantitat d’ous o làctics o els…
vitamina E
Bioquímica
Vitamina que inclou un grup de tocoferols i tocotrienols, que són liposolubles i tenen propietats antioxidants.
De totes aquestes substàncies, l’alfa-tocoferol és el més estudiat, per la qual cosa la quantitat de vitamina E d’un aliment fa referència als equivalents d’activitat d’alfa-tocoferol La vitamina E té un important paper de protecció dels teixits de l’organisme enfront dels efectes nocius derivats de l’oxidació produïda pels radicals lliures Els metabòlits de vitamina E oxidats que es produeixen en aquestes reaccions es poden reciclar i tornen a la seva forma inicial mitjançant l’activitat d’altres antioxidants, com per exemple l’àcid ascòrbic o el retinol Algunes fonts alimentàries de…
selenocisteïna
Bioquímica
Aminoàcid present en molts enzims.
Té la mateixa estructura que la cisteïna, però el sofre hi és substituït per un àtom de seleni Al contrari del que passa amb altres aminoàcids, no és codificada directament pel codi genètic La inserció de la selenocisteïna en la proteïna és duta a terme per un mecanisme especial en el qual intervé un codó UGA que normalment és un codó aturador i la presència d’un element específic element SECIS en la seqüència de l’ARN missatger Les proteïnes que tenen un o més residus de selenocisteïna s’anomenen selenoproteïnes
radical lliure
Bioquímica
Molècula altament reactiva i inestable pel fet de tenir, com a mínim, un electró desaparellat, que és susceptible de crear enllaços amb altres àtoms o molècules per tal d’aconseguir l’estabilitat electroquímica.
Els radicals lliures es poden formar a l’atmosfera o en els organismes vius en el procés de respiració per la presència d’oxigen i per a la defensa enfront de bacteris i virus A l’organisme, els radicals lliures poden alterar diferents molècules i estructures, com per exemple proteïnes, lípids, membranes cellulars i el material genètic de les cèllules Aquests canvis provoquen la disminució de la seva funcionalitat i augmenten el risc de patir determinats trastorns, com alguns tipus de càncer o alteracions en els processos immunològics de defensa de l’organisme humà Alguns dels símptomes…
proteïna de fluorescència verda
Bioquímica
Proteïna produïda per meduses bioluminescents del gènere Aequorea, que es fa servir en recerca biològica com a marcador del funcionament dels gens i de la biosíntesi i del moviment de proteïnes en organismes vius.
La seva seqüència ha estat experimentalment alterada per produir tota una gamma de coloracions en ser illuminada amb llum ultraviolada També se’n fan servir variants que emeten llum quan entren en contacte amb alguna substància concreta, com arsènic, metalls pesants o trinitrotoluè, la qual cosa permet detectar fàcilment aquestes substàncies contaminats o explosives
metabolòmica
Bioquímica
Branca de la biologia molecular que s’ocupa de la caracterització dels metabolomes.
metaboloma
Bioquímica
Patró complet dels metabòlits produïts per un organisme, un teixit o una cèl·lula, o dels corresponents a una condició fisiològica concreta.
lipidòmica
Bioquímica
Branca de la biologia molecular que s’ocupa de la caracterització dels lipidomes.
lipopolisacàrid
Bioquímica
Substància complexa formada per lípids i polisacàrids que constitueix un dels components de la paret cel·lular externa dels bacteris gramnegatius.
En ser alliberada al medi extracellular, actua com a endotoxina En una infecció és responsable de produir febre i altres simptomatologies específiques, i contribueix al xoc septicèmic que es pot produir durant una infecció sanguínia