Resultats de la cerca
Es mostren 1203 resultats
endorfina
Bioquímica
Nom genèric d’un nombre de productes opiacis del cervell, que es troben especialment a la hipòfisi i a les terminacions nervioses de l’hipotàlem i del mesencèfal.
Són secretades per les mateixes cèllules que l’hormona adrenocorticotròpica, amb la qual són també alliberades conjuntament són de natura peptídica la seqüència d’aminoàcids de β-endorfina és continguda dins la de la β-lipotropina D’acció semblant a la de la morfina, té una activitat 20 vegades més potent, i una vida mitjana pròxima a una hora Els receptors de les endorfines podrien ésser els mateixos que els de la morfina, localitzats arreu del sistema nerviós, però no en d’altres teixits com el fetge o el múscul Hom atribueix a les endorfines la funció de neuromoduladors, que reforcen o…
encefalina
Bioquímica
Pentapèptid opiaci natural, isolat d’extrets del cervell dels vertebrats, amb funció de neurotransmissor cerebral i amb propietats analgèsiques més potents que les de la morfina.
Hom en coneix dues variants la metionina-encefalina i la leucina-encefalina, i els atribueix una certa inhibició dels missatges nerviosos del dolor Actuen sobre els mateixos receptors que la morfina, als quals s’associen més fortament, i la seva acció és de curta durada perquè són ràpidament metabolitzades i no creen així addicció al mateix organisme Hom en troba en petites quantitats a la hipòfisi i dins les neurones, d’on són alliberades en circumstàncies molt determinades La seqüència d’aminoàcids de la metionina-encefalina es troba també formant part de la seqüència de la β-endorfina, que…
encebador
Bioquímica
Segment d’ADN que és reconegut per l’ADN polimerasa per a engegar la duplicació de l’ADN.
Aquest segment presenta un extrem lliure 3’ que admet residus de nucleòtids que el perllonguen en direcció 5'-3’ La cadena simple a la qual pertany l’extrem encebador és anomenada cadena encebadora , mentre que la cadena complementària preformada actua de cadena patró
electroforograma
Bioquímica
Figura que resulta d’una electroforesi.
És constituïda per les bandes de cada component fetes visibles per revelatge
electroforesi
Esquema d’una cubeta d’electroforesi
© fototeca.cat
Bioquímica
Botànica
Mètode de separació d’una mescla de partícules amb càrrega elèctrica en solució basat en llurs diferents velocitats de migració en ésser sotmesa la solució a l’acció d’un camp elèctric.
La velocitat de migració de la partícula depèn de la seva dimensió i de la seva càrrega Aquests dos factors influeixen d’una forma oposada sobre la mobilitat electroforètica el primer la disminueix i el segon l’augmenta L’electroforesi esdevingué un mètode analític després de la tesi doctoral d’A Tiselius 1930, per la qual li fou atorgat el premi Nobel el 1948 Hom classifica les tècniques electroforètiques en dos grans grups l' electroforesi en fase lliure , també anomenada de gradient mòbil , en la qual la migració de les partícules es produeix en el si d’un líquid donat, i l' electroforesi…
elastina
Bioquímica
Escleroproteïna constituent de les fibres elàstiques del teixit connectiu, dels lligaments dels vertebrats i de les parets dels vasos sanguinis, on va associada amb mucopolisacàrids i mucoproteïnes.
ecdisona
Bioquímica
Nom genèric d’un grup d’unes trenta hormones esteroides que intervenen en el control del desenvolupament i la diferenciació cel·lular, la morfogènesi, l’ovogènesi i l’embriogènesi dels insectes, els aràcnids i els crustacis.
En els insectes participen en la muda de les larves i són les inductores de les mudes que transformen la crisàlide i l’imago en insecte adult són secretades per les glàndules del protòrax quan són estimulades per una hormona cerebral Estudis fets per Peter Karlson pels volts del 1961 provaren que les ecdisones activen determinats gens durant el període de desenvolupament Aquesta observació ha contribuït a la comprensió del mecanisme d’acció de les hormones esteroides