Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
17-cetosteroides
Bioquímica
Esteroides androgènics formats en el còrtex suprarenal a partir del cortisol i en el testicle a partir de la testosterona.
Tenen 19 àtoms de carboni i un grup cetona en posició 17 Ultra llur acció androgènica, els cetosteroides intervenen en el metabolisme dels pròtids, del Cl, del Na i del K Són eliminats per l’orina en quantitats que oscillen entre 13 i 18 mg diaris en l’home, i entre 7 i 10 mg en la dona La valoració dels 17-cestosteroides urinaris permet d’estudiar les funcions testicular, corticosuprarenal i hipofisària
Jens Christian Skou
Bioquímica
Bioquímic danès.
Estudià a la Universitat de Copenhaguen, i es doctorà 1954 a la Universitat d’Århus Dinamarca, on fou professor de fisiologia i biofísica Fou membre de la Reial Acadèmia de Ciències danesa, i rebé diversos guardons Leo Prize 1959, Novo Prize 1964 i, el 1997, el premi Nobel de química pel descobriment del primer enzim transportador d’ions, anomenat ATPasa ATP fosforhidrolasa i responsable de mantenir el balanç dels ions Na + i K + en les cèllules vives
ATPasa
Bioquímica
Enzim que catalitza la hidròlisi del trifosfat d’adenosina (ATP) en àcid ortofosfòric i difosfat d’adenosina (ADP), segons la reacció: ATP + H2O = ADP + P.
Se l’anomena també ATP-fosfohidrolasa Manifesten aquesta activitat fosfatàsica la miosina, l’actomiosina, els mitocondris, els microsomes i les membranes cellulars En alguns casos l’activitat ATPàsica resulta activada pel Ca +2 o pel Mg +2 , i en altres per ambdós ions, i és inhibida per la ubaïna Hidrolitza també el trifosfat d’inosina ITP i altres trifosfats de nucleòsids la seva especificitat de substrat depèn de la presència dels ions divalents esmentats i d’altres monovalents com el Na + i el K + És conegut també un altre enzim d’activitat similar a la de l’…
saliva
Bioquímica
Líquid alcalí clar i una mica viscós, secretat per les glàndules salivals (parotídies, sublinguals i submaxil·lars).
Conté aigua, ions Cl - , Na, K, HCO 3 , mucina, ptialina, leucòcits i restes epitelials La ptialina desdobla el midó en maltosa, i la mucina actua com a lubrificant, però les principals funcions de la saliva són mecàniques contribueix a la masticació i a la deglució i ajuda a la locució La hidròlisi de les substàncies nutritives d’elevat pes molecular com ara proteïnes, midó o greixos neutres comença amb la saliva, gràcies a l’acció de l’amilasa Antigament li eren atribuïdes propietats màgiques i guaridores hom escopia per allunyar els mals esperits i per fer un jurament és una…
bioelement
Bioquímica
Element químic que participa en la constitució d’un organisme viu.
L’hidrogen i l’oxigen són els dos bioelements més abundants de la matèria orgànica i l’aigua és, doncs, la biomolècula predominant dels éssers vius La major part dels bioelements corresponen a la primera meitat de la taula periòdica i són per tant els elements més lleugers En l’ésser humà en són imprescindibles una trentena en proporcions molt diverses el carboni, l’hidrogen, l’oxigen i el nitrogen constitueixen el 99,25% del total la resta és integrada per fòsfor, sofre, clor, iode, sodi, potassi, calci, ferro, etc Els bioelements tenen funcions estructurals ossos, teixits, vísceres, etc,…
uabaïna
Bioquímica
Glucòsid cardíac que inhibeix el transport actiu del sodi catalitzat per la Na/K-ATPasa.
És d’acció semblant a la digitalina i hom l’extreu de les llavors de Strophantus gratus És coneguda també com a estrofantina G