Resultats de la cerca

Per la biosíntesi del colesterol obtingué el premi Nobel de medicina l’any 1964, juntament amb Konrad Bloch

Investigà la constitució i l’origen químic de la bilis El 1927 establí, juntament amb Black, la relació de la vitamina D amb el raquitisme i la radiació ultraviolada Aclarí la constitució química d’algunes vitamines del grup D Rebé, per aquests treballs, el premi Nobel de química de l’any 1928

El 1911 descobrí la carboxilasa, que actua sobre l’àcid pirúvic en el metabolisme dels hidrats de carboni Dedicà la resta de la seva vida científica a l’estudi dels catabolismes, tant respiratoris com fermentatius

Professor a les universitats de Gdańsk 1933-36, Tübingen 1945-56 i Munic 1956-71, dirigí la secció de bioquímica del Kaiser-Wilhelm Institut des del 1948 Max Planck Institut del 1936 al 1972 i la Societat Max Planck 1960-71 Aïllà i identificà diverses hormones sexuals l’estrona o folliculina, simultàniament amb Edward Albert Doisy, el 1929, l’androsterona el 1931, i la progesterona o luteïna el 1934 Investigà les possibles propietats carcinògenes de les hormones sexuals El 1939 li fou atorgat, juntament amb Leopold Ružička, el premi Nobel de química, que li fou interdit d’acceptar pel govern…

Deixeble de WNernst, JHvan't Hoff i SAArrhenius professor de química general i inorgànica 1906-29 i director de l’institut bioquímic 1929-41 a la Universitat d’Estocolm Treballà en l’estudi dels enzims, la fermentació del sucre i l’obtenció de vitamines, i fou el primer que aïllà la vitamina A El 1929 compartí el premi Nobel de química amb sir Arthur Harden

Féu investigacions sobre les proteïnes i determinà llur acció en els bacteris identificà els àcids nucleics, aïllà l’adenina i la guanina i descobrí la histidina en els espermatozoides També féu treballs sobre la formació de la urea, juntament amb Henry Dakin Fou premi Nobel de medicina l’any 1910

Estudià medicina a la Universitat de Heidelberg El seu estudi sobre el mecanisme pel qual, en la contracció muscular, el glicogen es transforma en àcid làctic li valgué, juntament amb AVHill, el premi Nobel de fisiologia i medicina l’any 1922 El descobriment de l’ATP per part de Lohman en el laboratori de Meyerhof els dugué a la teoria de l’acoblament energètic, que explica el bescanvi energètic que s’esdevé en la fosforilació i en l’oxidació El 1940 emigrà als EUA

Introduí l’ús dels traçadors isotòpics en bioquímica Mitjançant l’hidrogen pesant estudià per seguiment els aminoàcids i el metabolisme dels animals

És emprada pels citoquímics per a la localització de l’ADN en preparacions histològiques i per a l’estudi dels cromosomes Fou descoberta pel bioquímic i fisiòleg alemany Robert Feulgen 1884-1955

Estudià la fisiologia del múscul i el 1933 enuncià, juntament amb OFMeyerhof, una nova teoria de la fermentació alcohòlica i del metabolisme de la glucosa al múscul