Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
bradicinina
Bioquímica
Enneapèptid de seqüència arginina-prolina-prolina-glicina-fenilalanina-serinaprolina-fenilalanina-arginina, d’acció hormonal vasomotora, que es troba a diverses glàndules sudorípares i digestives.
Té una acció vasodilatadora que afavoreix una major irrigació sanguínia dels teixits Estimula la fibra muscular llisa i provoca constricció dels bronquis Provoca hipotensió, taquicàrdia i augmenta la secreció gàstrica Procedeix de la callidina II per pèrdua d’una molècula de lisina per acció d’una aminopeptidasa
somatotropina
Bioquímica
Hormona de natura peptídica, constituïda per una cadena no ramificada de 188 aminoàcids i secretada per l’adenohipòfisi.
El seu pes molecular és 45 000 Té efectes anabolitzants i afavoreix el creixement ossi, la qual cosa influeix decisivament en el creixement de l’estatura de l’individu És coneguda també com a hormona del creixement És, en part, d’acció oposada a la de la insulina
enterocinasa
Bioquímica
Enzim proteolític que transforma el tripsinogen en tripsina.
És segregada per les cèllules de la mucosa del duodè, i es dóna en el suc intestinal, però no té una acció digestiva directa sobre els aliments Actua alliberant un hexapèptid del tripsinogen, i el converteix en tripsina, que afavoreix la digestió dels aliments proteics Hom també l’anomena enteropeptidasa
luteïnitzant
Bioquímica
Dit de l’hormona gonadotropa sintetitzada i secretada pel lòbul anterior de la hipòfisi.
En la dona, afavoreix l’ovulació, el desenvolupament del cos groc i la secreció d’estrògens i de progesterona per l’ovari en l’home, estimula la secreció de testosterona per part de les cèllules intersticials del testicle Hom l’anomena també hormona luteotropa i hormona estimulant de les cèllules intersticials
aldosterona
Bioquímica
Hormona corticosupra renal, la més potent del grup de les mineralcorticoides.
Regula l’equilibri del sodi i del potassi i, per tant, indirectament, el metabolisme de l’aigua i el volum sanguini, a través de la seva acció al túbul distal de la nefrona, així com també el metabolisme dels hidrats de carboni És secretada per la zona extrema del còrtex suprarenal i transportada per la sang fixada a proteïnes És metabolitzada i conjugada al fetge Al ronyó, en l’àmbit extracellular, reté sodi i permet la sortida de potassi en l’intracellular, afavoreix la sortida de sodi i potencia l’entrada de potassi Alhora, la funció de regulació hidrosalina per part de l’…
neuroquímica
Bioquímica
Part de la bioquímica que estudia els processos químics que tenen lloc al sistema nerviós, responsables de la transmissió de l’impuls nerviós, però també de diverses sensacions i anomalies físiques i, sobretot, psíquiques.
En principi, la neuroquímica explica la transmissió de l’impuls nerviós d’una neurona a una altra, però l’aprofundiment en el coneixement del mecanisme, de substàncies que hi intervenen i de substàncies que l’alteren ha obert la porta al descobriment de nous fàrmacs per a diversos problemes ansietat, depressió, així com al coneixement de processos moleculars que intervenen en d’altres afeccions parkinson Els neurotransmissors són substàncies químiques que transmeten el missatge nerviós d’una neurona a una altra Regulen diversos processos i sensacions vasoconstricció, vasodilatació, set, fam,…
sucre

Terrons de sucre
© Dreamstimefree
Alimentació
Bioquímica
Substància dolça, cristal·lina, soluble en aigua, blanca o incolora quan és pura, que és present en el suc d’un gran nombre de plantes.
Tipus de sucres Els sucres, anomenats també glúcids, poden ésser subdividits en monosacàrids o oligosacàrids El sucre emprat en alimentació és la sacarosa, obtinguda sobretot de la bleda-rave sucrera i de la canya de sucre Altres plantes sacarines són el blat de moro dolç, la melca dolça, la palmera de dàtils i l’erable de sucre Les parts d’aquests vegetals que contenen sucre són el suc canya, melca, els grans blat de moro, el líquid protoplasmàtic de l’arrel bleda-rave, el fruit madur palmera i el suc de l’escorça del tronc erable, en els quals la sacarosa va acompanyada d’impureses, com ara…