Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
alcaloides de la coca
Alcaloides de la coca
Bioquímica
Farmàcia
Grup d’alcaloides (1-1,5%) que hom extreu de les fulles de la coca, químicament derivats de l’ecgonina.
Són utilitzats com a anestèsics locals, i són estupefaents El més conegut i gairebé l’únic que hom utilitza és la cocaïna
alcaloide
Bioquímica
Nom genèric de substàncies orgàniques nitrogenades, de caràcter bàsic, d’origen vegetal, d’estructura química molt variada i complexa, que, en general, tenen, a dosi feble, marcats efectes fisiològics sobre l’home i els animals.
Els alcaloides poden estar localitzats en qualsevol part de la planta i es troben, principalment, en les fanerògames dicotiledònies, però també en algunes monocotiledònies i àdhuc en criptògames Un mateix vegetal en conté sovint diversos, gairebé sempre químicament afins En general, són presents en forma de sals solubles en aigua, més rarament com a bases lliures o en combinació amb glúcids glucoalcaloides Llur concentració oscilla àmpliament segons l’edat de la planta, període vegetatiu, insolació, condicions climàtiques, natura del sòl, adobs, etc Les majors concentracions es…
àcid lisèrgic
Bioquímica
Constituent fonamental de tots els alcaloides del sègol banyut, del qual hom l’extreu per hidròlisi.
Nombrosos derivats de l’àcid lisèrgic són emprats en terapèutica, sobretot la seva dietilamida, coneguda amb la sigla LSD
glucoalcaloide
Bioquímica
Farmàcia
Nom genèric dels glucòsids d’alcaloides que hom troba en certes plantes (com ara la vicina i la convicina de la veça o la solanina de les solanàcies) o que han estat obtinguts dels alcaloides per síntesi.
furoquinolina
Bioquímica
Estructura bàsica d’un grup d’alcaloides molt difós en el regne vegetal constituïda per un anell de furan condensat en un de quinolina.
amanitina
Bioquímica
Nom de dues substàncies extremament tòxiques, extretes de la farinera borda, d’estructura polipeptídica, considerades sovint com a alcaloides malgrat no tenir caràcter bàsic.
L' amanitina α C 4 0 H 5 6 N 1 0 O 1 3 S bloqueja específicament l’acció de l’enzim ARNpolimerasa en la reacció de síntesi de l’ARN missatger, i és l’amida de l' amanitina β C 4 0 H 5 5 N 9 O 1 4 S
aminoàcid
Els vint aminoàcids de les proteïnes i l’estructura d’un aminoàcid
© fototeca.cat
Bioquímica
Substància orgànica que té almenys una funció àcid carboxílic i una funció amina.
La posició relativa d’aquests dos grups ve indicada per les lletres α, β, γ,, i ϖ si els grups són als dos caps de la cadena Els aminoàcids són sòlids cristallins, en general poc solubles en aigua i en solvents orgànics, i tenen propietats amfòteres En solució existeixen en forma de sals internes formen ions mixtos per migració d’un protó del grup —COOH al grup —NH₂ Al laboratori són preparats per mètodes molt diversos entre els quals un dels més generals és la síntesi de Strecker Llurs propietats químiques combinen les dels àcids carboxílics i les de les amines, i per tant formen sals amb…