Resultats de la cerca

Rebé el premi Nobel de química l’any 1957 pels seus treballs destinats a l’aclariment de la composició química de determinats enzims DPN i vitamines com ara la E, la B 1 2 , etc

Es graduà a la Universitat de Manchester, on el 1941 formà part de l’equip d' Alexander Todd , sota la direcció del qual es doctorà amb un treball sobre la síntesi de nucleòtids Posteriorment, anà amb Todd a Cambridge 1944, on sintetitzà per primer cop el trifosfat d'adenosina El 1955 fou nomenat professor de química orgànica i, des del 1977, de microbiologia química de la Universitat de Newcastle, on dirigí l’equip que aïllà els anomenats àcids teïcòics 1956 i en determinà l’estructura i les funcions, particularment a les parets i membranes cellulars Retirat el 1981, prosseguí…

Doctorada per l’Institut Pasteur de París, feu recerca postdoctoral als Estats Units, i els anys 2002-06 treballà a la Universitat de Viena Posteriorment ha encapçalat un equip al Laboratori per a la Medicina d’Infeccions Moleculars MIMS a la Universitat d’Umeå Suècia, projecte en collaboració amb el Laboratori Europeu de Biologia Molecular Des del 2013 dirigeix el departament de Regulació en Biologia de la Infecció del Centre Helmholtz de la Universitat de Hannover Alemanya, on des del 2014 ocupa la càtedra Alexander von Humboldt Ha centrat les seves investigacions en el camp de…

El lisozim hidrolitza els enllaços glucosídics entre els aminosucres N-acetilglucosamina i l’àcid N-acetilmuràmic alternatius de la cadena del polisacàrid Descobert per Alexander Fleming 1922 en el mucus nasal, ha estat també aïllat en la clara d’ou, en diferents teixits i secrecions animals llàgrimes, saliva, sang i en el làtex d’alguns vegetals El lisozim és una proteïna d’una sola cadena plipeptídica de 129 residus d’aminoàcid de seqüència coneguda, entrecreuada per quatre ponts —S— convalents formats per cadenes laterals de cisteïna La seva estructura tridimensional ha estat…