Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
caseïna
Bioquímica
Fosfoproteid d’un pes molecular entre 75 000 i 375 000, amfòter i de punt isoelèctric entre el pH 4,6 i el 4,7, que es troba a la llet, com un col·loide protector de l’albúmina, formant correntment caseïnats.
No es coagula a baixes temperatures, però sí per l’acció dels àcids o del ferment específic lab , que hom troba a l’estómac dels animals en període d’alletament Gràcies al seu contingut, variat i equilibrat, d’aminoàcids essencials per a les necessitats humanes té una gran importància en el desenvolupament del nodrissó sovint, a més, hom la pren com a proteïna de referència per determinar l’eficàcia nutritiva d’altres proteïnes Constitueix les proteïnes del formatge Endurida amb formaldehid dóna un material plàstic anomenat galalita Per extrusió d’una solució alcalina de caseïna i enduriment…
John Jacob Abel
Bioquímica
Farmàcia
Farmacòleg i bioquímic nord-americà.
Destacà en el desenvolupament de l’ensenyament farmacològic i el proveí de mètodes científics Aïllà una substància, que anomenà epinefrina , que no era, però, l’hormona, sinó un derivat Estudià les proteïnes de la sang, mitjançant un rudimentari ronyó artificial, amb el qual determinà la presència d’aminoàcids lliures a la sang El seu procediment de plasmafèresi suggerí la possibilitat dels bancs de sang Obtingué per primer cop cristalls d’insulina
Marshall Warren Nirenberg
Bioquímica
Bioquímic nord-americà.
Graduat en zoologia a la Universitat de Florida 1952, es doctorà en bioquímica el 1957a la Universitat Ann Arbor de Michigan En 1957-59 féu recerca postdoctoral per a l’American Cancer Society, i el 1960 fou investigador del National Intitute of Health, d’on el 1962 fou nomenat cap de la secció de bioquímica genètica Els seus treballs han contribuït decisivament a la interpretació del codi genètic, del qual deriva la formació de les proteïnes de l’organisme El 1961 aconseguí d’aïllar ribosomes i de conjugar-los amb un ARN artificial amb triplets que contenien exclusivament uracil…
Richard Alan Lerner
Bioquímica
Bioquímic nord-americà.
Màster en medicina per la Universitat de Stanford 1964, el 1965 s’incorporà a l’Scripps Clinic and Research Foundation de La Jolla Califòrnia, on, llevat del període 1968-70, que treballà al Wistar Institute de Pennsilvània, desenvolupà la seva activitat científica, i del qual fou director 1987-2012 Centrà la seva recerca en la confluència interdisciplinària de la immunologia, la bioquímica i la biologia molecular, que li permeteren obtenir les anomenades “biblioteques d’anticossos" mitjançant la tècnica anomenada phage display , que donaren lloc a la generació artificial d’…
auxina
Bioquímica
Botànica
Substància química natural o sintètica, caracteritzada per la seva activitat com a fitohormona, que en concentracions molt febles provoca en la planta diverses reaccions entre les quals destaca l’allargament de les cèl·lules poc diferenciades.
El 1931, Kögl i collaboradors seus isolaren de l’orina humana l' auxina α o àcid auxenetriòlic, i de l’oli de granes de moresc l' auxina β o àcid auxenòlic També de l’orina humana reeixiren a isolar l’heteroauxina o àcid indole-3-acètic IAA la qual ha resultat ésser la més difosa de les auxines naturals, i anomenada, justament per això, simplement auxina A les plantes, la seva biosíntesi parteix del triptòfan, i té lloc en els teixits meristemàtics de la tija sobretot a la gemma apical i de l’àpex de les fulles i de les arrels, des d’on passa a la resta de la planta Aquest transport és actiu…
ADN recombinant
Bioquímica
Molècula d’ADN artificial formada de manera deliberadain vitro per la unió de seqüències d’ADN provinents de dos organismes d’espècies diferents que normalment no es troben junts.
S'utilitza per a estudiar l’expressió d’un gen, per a produir proteïnes en el tractament d’una malaltia genètica, vacunes o amb finalitats econòmiques i científiques