Resultats de la cerca

Es basa en la reacció que s’esdevé quan hom afegeix àcid sulfúric i anhídric acètic a una solució que contingui colesterol la coloració obtinguda permet de determinar el colesterol de la solució

Investigà els mecanismes de la transmissió de la informació genètica especialment, juntament amb FJacob, el paper de la molècula de l’àcid ribonucleic en la síntesi de les proteïnes específiques del citoplasma, treballs que li valgueren el premi Nobel de medicina l’any 1965, compartit amb el mateix Jacob i amb Lwoff L’any 1970 publicà Le hasard et la nécessité , assaig sobre la filosofia natural de la biologia moderna

És segregada pels testicles i pel còrtex suprarenal, i, com les altres hormones andrògenes, és responsable del desenvolupament de l’aparell genital masculí i de l’aparició en els mascles dels caràcters sexuals secundaris L’androsterona, el primer androgen aïllat i cristallitzat, fou obtinguda per Butenandt 1931 a partir de l’orina masculina, que en conté 1 mg per litre, aproximadament Resulta del catabolisme dels andrògens testiculars i corticosuprarenals i especialment de la testosterona , i és menys activa que aquesta de 7 a 10 vegades, segons el tipus d’assaig utilitzat…

En l’assaig d’aquests antígens hom parteix de la molècula original i de la molècula marcada radioactivament generalment amb iode 131 o 125 aquesta molècula marcada —que actua com a antigen— és afegida al sistema a analitzar juntament amb l’anticòs específic, tots dos a quantitats constants En la reacció antigen-anticòs l’antigen marcat s’uneix a l’anticòs específic en funció de la quantitat d’antigen original, la qual s’avalua en una corba estàndard Aquesta tècnica presenta grans avantatges de sensibilitat, especificitat i precisió, i arriba a mesurar antígens a concentracions de…

James D Watson i Francis J Crick proposaren una hipòtesi per a explicar-la, que rep el nom de semiconservativa Segons ells, la doble hèlix de l’ADN progenitor es va desenrotllant a mesura que té lloc el procés Així se separen les dues cadenes senzilles, cadascuna de les quals serveix de motlle per a l’encaix d’una nova cadena d’ADN que es va sintetitzant Al final es formen dues noves dobles hèlixs idèntiques a la d’ADN original i que contenen exactament la mateixa informació genètica Aquesta hipòtesi fou comprovada experimentalment per Meselson i FW Stalh Des del 1956 l’equip d’Arthur…