Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
proteïna d’organismes unicel·lulars
Alimentació
Bioquímica
Proteïna obtinguda per mitjà del metabolisme d’organismes unicel·lulars a partir d’un substrat no directament aprofitable per al consum animal.
Així, hom pot obtenir proteïnes per mitjà de llevats i bacteris a partir de melasses de l’elaboració del sucre, de residus de la pasta de paper, de xerigot, etc Per bé que aquests tipus de proteïnes són adients i d’alt valor alimentari, són majoritàriament destinades al consum del bestiar biotecnologia
endonucleasa de restricció
Bioquímica
Endonucleasa que reconeix seqüències específiques de bases de l’ADN, el qual talla en indrets ben determinats: aquesta escissió afecta totes dues cadenes, sia a l’altura d’una mateixa parella de bases, sia deixant lliures dues curtes seqüències complementàries.
Així, p ex, l’endonucleasa de restricció BamHl reconeix la seqüència de les sis parelles de bases GGATCC i talla la cadena d’ADN entre les dues guanines Hom disposa d’un centenar llarg d’endonucleases de restricció específiques, la funció i l’actuació de les quals hom coneix detalladament Tenen un gran camp d’aplicació en enginyeria genètica i en biotecnologia
enzimologia
Bioquímica
Branca de la bioquímica que estudia els enzims.
Pel fet que totes les reaccions bioquímiques són catalitzades per enzims, l’enzimologia ha esdevingut una ciència auxiliar molt dinàmica, amb múltiples aplicacions mèdiques i industrials biotecnologia Hom hi estudia la cinètica enzimàtica equació de Michaelis-Menten , els mecanismes de regulació allosteria , la compartimentació cellular i a l’organisme isoenzim , la seva composició, identificació i purificació química, l’especificitat pel substrat i per la reacció, i la seva classificació Hom se serveix també de l’anàlisi enzimològica per a estudiar l’evolució bioquímica a l’…
Arthur Kornberg

Arthur Kornberg
©
Bioquímica
Bioquímic nord-americà.
Graduat a la Universitat de Rochester 1941, posteriorment treballà a l’Institut Nacional de Salut 1942-52 i a les universitats de Nova York, on fou cap de la secció d’enzims i metabolisme 1947-52, a la de Washington de Saint Louis 1953-59 i, finalment, a la de Stanford, on fou cap del departament de bioquímica fins el Descobrí els mecanismes de síntesi biològica dels àcids ribonucleics i desoxiribonucleics, portadors de la informació genètica, i aïllà l’ADN polimerasa, l’enzim per a sintetitzar l’ADN El 1959 compartí el premi Nobel de medicina amb Severo Ochoa Posteriorment obtingué la…
Frances Hamilton Arnold

Frances Arnold
Bioquímica
Bioquímica nord-americana.
Graduada en enginyeria mecànica i aeroespacial per la Universitat de Princeton 1979 i doctorada en enginyeria química per la Universitat de Califòrnia a Berkeley 1985, després de completar cursos de postdoctorat, el 1986 s’incorporà al California Institute of Technology, on ha dut a terme la seva carrera acadèmica i científica Ha esdevingut una pionera en la branca de l’ enginyeria genètica coneguda amb el nom d’ evolució dirigida , consistent en la simulació dels processos de selecció natural a través de la manipulació de proteïnes, especialment les que formen els enzims Ha orientat les…