Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
hemoglobina
Bioquímica
Cadascuna de les ferroproteïnes, trobades en els eritròcits madurs de la sang dels vertebrats, que contenen el grup hem i actuen com a transportadores d’oxigen molecular.
L’hemoglobina és una de les proteïnes més ben conegudes quant a l’estructura i a la funció L’estructura tridimensional fou establerta per MFFerutz mitjançant els seus estudis per difracció de raigs X, entre el 1937 i el 1959, a Cambridge Una molècula d’hemoglobina és formada per dues parelles de subunitats proteiques idèntiques, disposades l’una vers l’altra com els vèrtexs d’un tetràedre Les dues cadenes α tenen cadascuna 141 residus d’aminoàcid, i les β en tenen 146 Cadascuna de les quatre cadenes conté, unida per forces no covalents, un grup hemo , l’ió Fe + + del…
fosfoproteïna
Bioquímica
Cadascuna de les proteïnes conjugades que contenen fosfat.
Generalment l’ortofosfat és present en aquestes proteïnes esterificant grups hidroxil de les cadenes laterals dels aminoàcids serina i treonina Les caseïnes α i β de la llet contenen fosfat abundant una gran part del fosfat de la llet forma part de la caseïna Són també fosfoproteïnes l’albúmina de la clara d’ou, l’ovovitellina del rovell de l’ou, la pepsina i moltes altres
mononucleòtid
Bioquímica
Fosfat d’un nucleòsid.
És la unitat estructural dels àcids nucleics És format d’una base nitrogenada, un sucre de cinc àtoms de carboni i àcid fosfòric, els quals es poden alliberar per hidròlisi En els ribonucleòtids el sucre és la d -ribosa el grup fosfòric es troba esterificant qualsevol dels grups hidroxil lliures del sucre àcid adenílic És conegut també el 2´-3´-fosfat cíclic d’adenosina Mescles d’aquests àcids es formen per acció de la llum ultraviolada o escalfant mescles de nucleòsids i èsters polifosfòrics En els desoxiribonucleòtids el sucre…
àcid nucleic
Bioquímica
Cadascuna de les macromolècules formades per grups de nucleòtids.
Present en tota la matèria viva, és el responsable de l’emmagatzemament i de la transferència del codi genètic La base nitrogenada present en la macromolècula es pot combinar amb la ribosa àcid ribonucleic o amb la desoxiribosa àcid desoxiribonucleic
duplicació de l’ADN

La duplicació de l’ADN
© Fototeca.cat
Bioquímica
Procés de síntesi de l’ADN que fa possible la transmissió de la informació genètica entre generacions cel·lulars.
James D Watson i Francis J Crick proposaren una hipòtesi per a explicar-la, que rep el nom de semiconservativa Segons ells, la doble hèlix de l’ADN progenitor es va desenrotllant a mesura que té lloc el procés Així se separen les dues cadenes senzilles, cadascuna de les quals serveix de motlle per a l’encaix d’una nova cadena d’ADN que es va sintetitzant Al final es formen dues noves dobles hèlixs idèntiques a la d’ADN original i que contenen exactament la mateixa informació genètica Aquesta hipòtesi fou comprovada experimentalment per Meselson i FW Stalh Des del 1956 l’equip d’…
tropomiosina
Bioquímica
Cadascuna de dues proteïnes filamentoses associades als músculs i semblants a la miosina.
La tropomiosina A paramiosina, insoluble, és present en els músculs dels molluscs La tropomiosina B, hidrosoluble, és present en tots els músculs i forma un complex amb l’actina F
biliproteid
Bioquímica
Cadascuna de les proteïnes que són eliminades en la bilis i que porten bilirubina conjugada.
lipoproteïna de densitat baixa
Bioquímica
Cadascuna de les lipoproteïnes plasmàtiques de mobilitat electroforètica beta i de densitat compresa entre 1.006 i 1.063.
Llur component lipídic principal són els èsters de colesterol
catecolamina
Bioquímica
Cadascuna de les amines d’origen natural, derivades de l’aminoàcid tirosina ( dopamina
, adrenalina
, noradrenalina
), o sintètiques (isopropilnoradrenalina).
Totes tenen una estructura semblant i són biològicament actives com a neurotransmissors a nivell dels receptors del sistema nerviós vegetatiu simpàtic L’adrenalina i la noradrenalina són produïdes en excés en cas de feocromocitoma
lipoproteïna de densitat alta
Bioquímica
Cadascuna de les lipoproteïnes plasmàtiques de mobilitat electroforètica alfa, de densitat superior a 1.063, que sedimenten amb la ultracentrifugació.