Resultats de la cerca

Consisteix en una disposició helicoidal dels aminoàcids al voltant d’un cilindre, de manera que els grups CO i NH dels distints aminoàcids s’encaren a intervals regulars i formen un pont d’hidrogen L’hèlix més freqüent és la que presenta un pas de rosca de 3,7 radicals d’aminoàcids i un període d’identiat de 5,44 A

Es poden formar de manera natural per la unió de cadenes que provenen de diferents cromosomes homòlegs durant la recombinació gènica de la meiosi

Per hidròlisi parcial, química o enzimàtica, donen pèptids Donen la reacció del biuret En són exemples la gramicidina i la secretina

Són produïdes per les cèllules plasmàtiques i solen tenir activitat d'anticòs Cada molècula d’immunoglobulina és formada per dues cadenes lleugeres de polipèptids i dues cadenes pesants, unides per enllaços disulfúrics la naturalesa de les cadenes pesants determina el tipus de cada immunoglobulina

Gairebé sempre tenen una funció biològica similar en una mateixa espècie, com la tripsina i la quimotripsina, les cadenes αi βde l’hemoglobina, o bé en espècies diferents, com les cadenes αde l’hemoglobina en els mamífers i la ferredoxina en els bacteris i les algues blau verdes

Per la solubilitat, l’actomiosina és una globulina, però la difracció dels raigs X mostra que té una estructura similar a la de la ceratina, cosa que la faria classificar entre les escleroproteïnes En llur estat normal les fibrilles musculars contenen l’actomiosina en forma de llargues cadenes de polipèptids, mantingudes paralleles mitjançant cadenes laterals de natura polar

Els pigments biliars són constituïts per cadenes tetrapirròliques obertes, amb grups hidroxil als extrems Hom sol representar-los com unes cadenes lineals, bé que sembla que, de fet, formen un anell tancat per un enllaç d’hidrogen Els més importants són la biliverdina i la bilirubina, que donen el color marró al contingut intestinal i a la femta

El lisozim hidrolitza els enllaços glucosídics entre els aminosucres N-acetilglucosamina i l’àcid N-acetilmuràmic alternatius de la cadena del polisacàrid Descobert per Alexander Fleming 1922 en el mucus nasal, ha estat també aïllat en la clara d’ou, en diferents teixits i secrecions animals llàgrimes, saliva, sang i en el làtex d’alguns vegetals El lisozim és una proteïna d’una sola cadena plipeptídica de 129 residus d’aminoàcid de seqüència coneguda, entrecreuada per quatre ponts —S— convalents formats per cadenes laterals de cisteïna La seva estructura…

Està constituïda per cadenes polipeptídiques de 360 000 daltons

És constituïda per 16 cadenes d’oligosacàrids unides a alguns residus de serina i treonina de l’extrem aminoterminal