Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
lactam
Bioquímica
Nom genèric de les amides cícliques, caracteritzades pel grup —NH—CO— i obtingudes dels γ- i δ-aminoàcids, per pèrdua d’aigua intramolecular
.
Les lactames presenten isomeria cis-trans , i quan l’anell és petit tenen configuració estructural cis-
opsina
Bioquímica
Proteïna en forma de vareta que es troba a la retina.
Combinada amb 11- cis -retinal dóna lloc a la rodopsina
dihidrocolesterol
Fórmules estructurals dels isòmers del dihidrocolesterol
©
Bioquímica
Nom de cadascun dels dos esterols isòmers derivats del colesterol
per hidrogenació del doble enllaç 5-6 ( colestan-3-ol
i coprostan-3-ol
), de fórmula empírica C 2 7
H 4 8
O.
Les seves configuracions es diferencien només en la posició relativa dels anells A i B, que és cis en el coprostanol i trans - en el colestanol Hom els troba tots dos en els budells dels mamífers, on són formats per l’acció dels bacteris intestinals sobre el colesterol
àcid cítric
Bioquímica
Àcid tricarboxílic àmpliament distribuït en teixits i líquids orgànics.
Hom l’obté del suc de la llimona —que en conté d’un 5 a un 8%—, de la pinya americana i per fermentació fúngica de melasses amb l' Aspergillus niger En el cicle de l’àcid cítric és produït per condensació de l’àcid oxalacètic amb acetil-CoA per deshidratació dóna l’àcid aconític en la seva forma cis Troba aplicació en l’elaboració de sals efervescents, de xarops i de begudes acidulades i en la manufactura de les seves sals És emprat com a regulador del pH en aliments, com a antioxidant i antiespumant i com a reactiu analític per a la determinació d’albúmina, glucosa i pigments…
rodopsina
Bioquímica
Substància que es forma per combinació de l’11-cis-retinal amb l’opsina.
És anomenada també púrpura visual Mitjançant l’absorció de llum s’isomeritza a trans -retinal i possibilita l’excitació de les cèllules nervioses dels bastonets de la retina
cicle de Krebs
Representació del cicle de Krebs amb els enzims implicats
© Fototeca.cat
Bioquímica
Conjunt de reaccions que s’esdevenen de manera típicament cíclica i que tenen com a finalitat la degradació d’elements dicarbonats (acetilcoenzim A), que transformen en CO2, amb aprofitament de llur energia reductora mitjançant cadenes respiratòries per a portar a terme la fosforilació oxidativa.
La constitució especial d’aquest cicle permet la interconversió de glúcids, de lípids i de restes de pròtids, segons quines siguin les necessitats de l’organisme en cada moment L’acetilcoenzim A, que prové del catabolisme glucídic i lipídic, s’uneix a l’àcid oxalacètic, lliura coenzim A i dóna àcid cítric, mitjançant l’acció de l’enzim condensador L’àcid cítric passa a cis- aconític, i aquest, a isocítric però pot fer el pas també directament per acció de l’aconitasa L’àcid isocítric és oxidat a àcid α-cetoglutàric per una isocítric deshidrogenasa amb NADP o NAD, que alhora el…
retinè
Bioquímica
Pigment carotenoide que és present en els bastonets de la retina i que en la seva forma isomèrica cis es combina amb l’escotopsina per formar la rodopsina.
àcid biliar
Àcids biliars
Bioquímica
Cadascun dels esteroides que hi ha a la bilis caracteritzats per la posició cis dels anells A i B i perquè tots els grups hidroxil són en posició a.
Els més coneguts són els àcids còlic , desoxicòlic , quenodesoxicòlic i litocòlic Provenen de la síntesi hepàtica a partir del colesterol i són a la bilis en forma de sals biliars conjugats amb la glicina o la taurina, i donen els àcids glicòocòlic i taurocòlic, per formació de l’amida entre els grup carboxílic de l’àcid biliar i el grup amina de l’aminoàcid
aconitasa
Bioquímica
Enzim del grup de les hidrases hidrolasa
) que catalitza les interconversions d’hidratació i deshidratació entre els àcids cítric, cis
-aconític i isocítric que es produeixen al cicle de Krebs.
La seva activitat màxima té lloc en presència de ferro bivalent i de cisteïna o glutatió reduït
àcid gras
Principals àcids grassos
©
Bioquímica
Àcid carboxílic monopròtic present en els greixos naturals (sobretot en forma d’èster del glicerol) i en les ceres.
Pràcticament, tots els àcids grassos són composts alifàtics, saturats o insaturats, de cadena no ramificada, i tenen un nombre parell d’àtoms de carboni Les excepcions són l’àcid isovaleriànic i alguns altres àcids de cadena ramificada presents en ceres o en bacteris, tals com l’àcid tuberculoesteàric alguns àcids lineals de nombre de carbonis senar, presents en el greix dels cabells humans alguns àcids derivats del ciclopropà, del ciclopropè o del ciclopentè, presents en alguns olis vegetals Per extensió, hom anomena de vegades, impròpiament, àcids grassos tots els àcids de fórmula general C…