Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
assaig de Liebermann
Bioquímica
Tècnica d’anàlisi clínica per a la determinació del colesterol, descoberta el 1885.
Es basa en la reacció que s’esdevé quan hom afegeix àcid sulfúric i anhídric acètic a una solució que contingui colesterol la coloració obtinguda permet de determinar el colesterol de la solució
dihidrocolesterol
Fórmules estructurals dels isòmers del dihidrocolesterol
©
Bioquímica
Nom de cadascun dels dos esterols isòmers derivats del colesterol
per hidrogenació del doble enllaç 5-6 ( colestan-3-ol
i coprostan-3-ol
), de fórmula empírica C 2 7
H 4 8
O.
Les seves configuracions es diferencien només en la posició relativa dels anells A i B, que és cis en el coprostanol i trans - en el colestanol Hom els troba tots dos en els budells dels mamífers, on són formats per l’acció dels bacteris intestinals sobre el colesterol
testosterona
Bioquímica
Hormona esteroide sexual masculina, sintetitzada principalment en els testicles i en menor quantitat en l’escorça suprarenal i l’ovari, a través de la via
metabòlica comuna de les hormones sexuals a partir del colesterol.
La testosterona és metabolitzada en el fetge, i mínimament en la pell i la pròstata, i és eliminada per l’orina Els efectes de la testosterona són morfològics, metabòlics i psíquics Present també en nivells molt més baixos en les dones, té una acció determinant en els caràcters sexuals secundaris masculins massa muscular més elevada, ossos més grans, menor adipositat, veu més greu, creixement del pèl a la cara, etc i, combinat amb factors mediambientals i l’acció d’altres hormones, és associat a diversos comportaments més habituals en el sexe masculí esperit de competició,…
betalipoproteïna
Bioquímica
Lipoproteïna de baixa densitat, rica en colesterol.
Hom n’observa un increment en l’ateroesclerosi el seu dèficit o manca origina un quadre greu d'abetalipoproteïnèmia
lipoproteïna de densitat baixa
Bioquímica
Cadascuna de les lipoproteïnes plasmàtiques de mobilitat electroforètica beta i de densitat compresa entre 1.006 i 1.063.
Llur component lipídic principal són els èsters de colesterol
Theodor Lynen
Bioquímica
Bioquímic alemany.
Per la biosíntesi del colesterol obtingué el premi Nobel de medicina l’any 1964, juntament amb Konrad Bloch
glicina
Bioquímica
Aminoàcid no essencial, el més simple, i sense cap C asimètric.
És molt abundant en les escleroproteïnes Amb derivats del colesterol forma àcids biliars que actuen en la digestió del greix
Konrad Bloch
Bioquímica
Bioquímic alemany naturalitzat nord-americà (1944).
Estudià a l’Escola Superior Tècnica de Munic, i el 1936 emigrà als EUA Professor de bioquímica de les universitats de Chicago 1946-50 i de Harvard 1954-82, és autor de treballs bàsics sobre el metabolisme dels lípids i del colesterol, pels quals li fou concedit, juntament amb Theodor Lynen, el premi Nobel de medicina l’any 1964
àcid biliar
Àcids biliars
Bioquímica
Cadascun dels esteroides que hi ha a la bilis caracteritzats per la posició cis dels anells A i B i perquè tots els grups hidroxil són en posició a.
Els més coneguts són els àcids còlic , desoxicòlic , quenodesoxicòlic i litocòlic Provenen de la síntesi hepàtica a partir del colesterol i són a la bilis en forma de sals biliars conjugats amb la glicina o la taurina, i donen els àcids glicòocòlic i taurocòlic, per formació de l’amida entre els grup carboxílic de l’àcid biliar i el grup amina de l’aminoàcid
esterasa
Bioquímica
Cadascun dels enzims que hidrolitzen (hidrolasa) enllaços èster.
Un grup d’esterases comprèn les que actuen sobre els èsters carboxílics dels triglicèrids lipasa, fosfolípids, acetilcolina, o sobre els èsters del colesterol o d’alcohols simples N'hi ha unes altres que són actives sobre els èsters d’àcids inorgànics, com el fosfòric fosfomonoesterasa , fosfodiesterasa , nucleasa o el sulfúric sulfatasa En general participen en fases importants de la digestió i del metabolisme intermediari