Resultats de la cerca

Per la seva contribució a l’aïllament de les flavoproteïnes i per altres estudis sobre ferments respiratoris li fou concedit el premi Nobel de medicina l’any 1955

Estudià a l’Escola Superior Tècnica de Munic, i el 1936 emigrà als EUA Professor de bioquímica de les universitats de Chicago 1946-50 i de Harvard 1954-82, és autor de treballs bàsics sobre el metabolisme dels lípids i del colesterol, pels quals li fou concedit, juntament amb Theodor Lynen, el premi Nobel de medicina l’any 1964

Emigrat a Anglaterra en començar el nazisme 1933, treballà amb HFlorey a Oxford en l’estudi de les substàncies antibacterianes d’origen orgànic Publicà Penicillin as a chemostherapeutic agent 1940, que fou el punt de partida de la utilització terapèutica de la penicillina Juntament amb AFleming i HFlorey, li fou concedit el premi Nobel de medicina el 1945

Li fou concedit el premi Nobel de medicina l’any 1937 pels seus treballs sobre el metabolisme i pel fet d’haver estudiat, aïllat o sintetitzat diverses vitamines l’àcid ascòrbic vitamina C, la riboflavina B 2 —en collaboració amb Kuhn i Wagner-Jauregg—, la piridoxina B 6 —amb Birch—, la citrina P —amb Ruznyac— i la vitamina H Posteriorment, realitzà importants treballs de recerca sobre la fisiologia dels músculs i descobrí que l’actomiosina era la substància responsable de la contracció muscular mentre que l’ATP hi proporciona l’energia necessària