Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
dopamina

Dopamina
©
Bioquímica
Precursor immediat de la noradrenalina
que es dóna en concentració elevada en la part mitjana de l’hipotàlem i en el tall pituïtari.
La distribució a la resta de l’encèfal és parallela a la de noradrenalina, excepte en el nucli caudal i el putamen, on la concentració de noradrenalina és baixa i on, contràriament, la de dopamina és alta, com a conseqüència de la falta de la dopamina—β—oxidasa, enzim que catalitza la formació de noradrenalina a partir de la dopamina Actualment hom creu que la dopamina va relacionada amb la funció motora, puix que en la malaltia de Parkinson el contingut de la dopamina en aquests nuclis és el 50% del normal
equació de Michaelis-Menten
Bioquímica
Equació fonamental de la cinètica enzimàtica que relaciona la velocitat amb què s’esdevé una reacció, i la concentració del substrat sobre el qual actua l’enzim.
Sorgeix de la consideració que la reacció s’esdevé pels passos en què E representa l’enzim que reacciona amb el substrat S i formen un complex inestable enzim-substrat ES aquest darrer es descompon i dóna lloc al producte P i retorna l’enzim regenerat k 1 , k 2 , i k 3 són les constants de cada una de les reaccions L’equació de Michaelis-Menten s’expressa on v expressa la velocitat total de la reacció enzimàtica, V m a x la velocitat màxima, és a dir, l’atesa en el cas ideal en què tot el substrat es troba saturat per l’enzim S , la concentració del substrat K M és l’anomenada…
osmolaritat
Bioquímica
Mesura de la concentració d’una dissolució aquosa osmòticament activa.
En substàncies no electrolítiques equival a la molaritat, però en els electròlits hom obté el valor de l’osmolaritat multiplicant la molaritat pel nombre d’ions que es formen en cada dissociació electrolítica
reacció del biuret
Bioquímica
Reacció d’identificació de les substàncies amb més d’un enllaç peptídic (típicament el biuret i les proteïnes), obtinguda en posar-les en contacte, en solució alcalina, amb sulfat de coure.
Es produeix un complex entre el coure i els grups -NH- dels enllaços peptídics, que dóna un color vermell violeta, segons la concentració en què es troba la proteïna
Søren Peter Sørensen
Bioquímica
Bioquímic danès.
Féu estudis sobre acidimetria, i introduí el símbol del pH per a indicar la concentració d’ions hidrogen 1909 són també notables les seves recerques sobre els aminoàcids, les proteïnes, els enzims i les fermentacions
ió bicarbonat
Bioquímica
Amortidor fisiològic sanguini ( solució amortidora
)..
La major part és en forma salina HCO 3 però la concentració de l’àcid pot augmentar fàcilment en minvar l’eliminació pulmonar de CO 2 , ja que l’àcid carbònic és en equilibri amb el seu anhídrid, volàtil, en una reacció canalitzada per l’anhidrasa carbònica
L-cistationina
Bioquímica
Aminoàcid de configuració L, de fórmula HOOCCH(NH2)(CH2)2SCH2CH(NH2)COOH, intermediari en la biosíntesi de la cisteïna, en els mamífers a partir de la metionina, via homocisteïna (transsulfuració).
La concentració de cistationina en el cervell reflecteix la posició d’una espècie determinada en l’escala de l’evolució així, la més gran correspon a l’home, és menor en els antropoides, encara menor en els rosegadors, per exemple, i extraordinàriament petita en els invertebrats
proteasoma
Bioquímica
Complex proteic encarregat de degradar les proteïnes cel·lulars malmeses o innecessàries per proteòlisi.
Contenen proteases que degraden les proteïnes en pèptids de set o vuit aminoàcids, els quals poden ser posteriorment degradats en els aminoàcids constituents, que són reciclats Constitueixen el principal mecanisme mitjançant el qual regulen la concentració de proteïnes i eliminen aquelles que s’han plegat de manera incorrecta Són presents en tots els eucariotes i arqueus i en alguns bacteris
citocrom
Bioquímica
Heteroproteid present en tots els organismes aerobis, que posseeix un grup prostètic porfirínic amb ferro i que és susceptible d’intervenir en sistemes redox
mitjançant les variacions reversibles de l’estat d’oxidació d’aquest ió metàl·lic.
Actua fisiològicament en aquells processos d’oxidoreducció que tenen lloc a l’interior de la cèllula Es donen citocroms, materials difícils d’extreure i de purificar, molt termolàbils, en tots els animals, les plantes i els bacteris aerobis llur concentració en les cèllules, on s’acumulen fonamentalment als mitocondris, té una relació amb l’activitat respiratòria d’aquests Serveixen per al transport d’electrons en les cadenes respiratòries i llur energia és utilitzada per a la síntesi de composts d’elevada energia d’enllaç, com l’ATP
sal biliar
Bioquímica
Nom genèric d’unes substàncies altament tensioactives i molt solubles en aigua que es troben a la bilis i que tenen un paper important en el metabolisme intermedi com a emulsionants dels lípids.
Són les sals dels àcids biliars conjugats amb taurina o glicina àcids taurocòlic i glicocòlic , principalment Les sals biliars, en disminuir la tensió superficial de les solucions i activar les lipases intestinals, afavoreixen l’emulsió i la digestió dels greixos en el duodè Les sals biliars secretades en el duodè es reabsorbeixen en trams intestinals més baixos, tornen al fetge per la vena porta i són secretades novament, es constitueix així una circuació enterohepàtica d’aquestes sals que representa una veritable economia per a l’organisme En determinades malaties hepàtiques i de les vies…