Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
àcid desoxiribonucleic

Estructura de l’ADN en doble hèlix
© Fototeca.cat
Bioquímica
Molècula portadora de la informació genètica en els éssers vius.
La molècula d’àcid desoxiribonucleic és formada per dues llargues cadenes no ramificades de nucleòtids units covalentment per ponts 3’,5’- fosfodièster L’esquelet d’aquestes cadenes consisteix, doncs, en grups alternats de desoxiribosa i d’àcid fosfòric units covalentment a cada unitat de desoxiribosa va unida una base nitrogenada, que pot ésser adenina, timina, citosina o guanina Tot i que l’ADN fou aïllat i estudiat per primera vegada ja el 1869 per F Miescher, la seva estructura tridimensional no fou esclarida fins pels voltants del 1950 Els estudis de difracció de raigs X, fets per…
ARNpolimerasa dependent d’ARN
Bioquímica
Enzim ARNpolimerasa implicat en la replicació del virus d’ARN de doble cadena.
Requereix els quatre ribonucleòsids trifosfats, un motlle d’ARN i cations divalents És anàloga a l’ARNpolimerasa depenent d’ADN
duplicació de l’ADN

La duplicació de l’ADN
© Fototeca.cat
Bioquímica
Procés de síntesi de l’ADN que fa possible la transmissió de la informació genètica entre generacions cel·lulars.
James D Watson i Francis J Crick proposaren una hipòtesi per a explicar-la, que rep el nom de semiconservativa Segons ells, la doble hèlix de l’ADN progenitor es va desenrotllant a mesura que té lloc el procés Així se separen les dues cadenes senzilles, cadascuna de les quals serveix de motlle per a l’encaix d’una nova cadena d’ADN que es va sintetitzant Al final es formen dues noves dobles hèlixs idèntiques a la d’ADN original i que contenen exactament la mateixa informació genètica Aquesta hipòtesi fou comprovada experimentalment per Meselson i FW Stalh Des del 1956 l’equip d’Arthur…
proteïnoid
Bioquímica
Polímer format escalfant una mescla adequada d’aminoàcids.
En aigua formen estructures de doble membrana semblants a les cèllules anomenades microsferes i per aquest motiu tenen interès en l’estudi dels orígens de la vida a la Terra o en altres planetes
bacterioclorofil·la
Bioquímica
Pigment fotosintetitzador de natura porfirínica, organometàl·lica, amb magnesi.
Té la mateixa estructura general que la clorofilla, però se'n diferencia perquè té un grup acetil en posició 2 en lloc d’un vinil i perquè el doble enllaç 3,4 és hidrogenat Aquest pigment és present en les rodobacteriàcies
hemiacetal
Bioquímica
Enllaç resultant de l’addició d’un grup hidroxílic al doble enllaç C=O d’una funció aldehídica o cetònica.
En els sucres es dóna aquest enllaç de forma intramolecular a causa de la curvatura de la molècula, i el resultat és la formació d’un anell amb un àtom d’oxigen Aquest anell pot ésser pentagonal o hexagonal, i rep el nom de furanosa o piranosa , respectivament La formació de l’anell crea un nou àtom de C asimètric que dóna dues formes diferents, α i β, segons la posició del nou hidroxil Les formes α i β es converteixen fàcilment l’una en l’altra, passant per la forma aldehídica oberta mutarotació
reacció de Maillard
Alimentació
Bioquímica
Conjunt de reaccions no enzimàtiques que s’esdevé entre aminoàcids i sucres reductors.
Es produeix per escalfament o en el curs d’un emmagatzematge prolongat, i es manifesta per l’aparició de composts bruns En l’àmbit de la tecnologia alimentària té un doble interès d’una banda, és una de les causes de la deterioració i l’envelliment de molts aliments de l’altra, és un procés que hom provoca per a l’obtenció d’una aparença i d’un sabor característics crosta de pa, carn rostida, etc
apoatropina
Bioquímica
Alcaloide present en la belladona i obtingut també per deshidratació de l’atropina (amb formació d’un doble enllaç a partir de l’hidroxil).
Cristalls que es fonen a 62°C, quasi insolubles en aigua, solubles en els solvents orgànics Molt tòxic, és emprat com a antiespasmòdic
ruta amfibòlica
Bioquímica
Ruta metabòlica central que té una doble funció: pot ésser utilitzada catabòlicament, per a la degradació completa de molècules petites, o bé anabòlicament, per a produir-les.