Resultats de la cerca
Es mostren 70 resultats
creatina
Bioquímica
Substància relativament poc soluble en aigua i insoluble en èter que es dóna al teixit muscular.
La major part de creatina, combinant-se amb l’àcid ortofosfòric, dóna el fosfagen o fosfocreatina, que intervé en la cessió d’energia per a la contracció muscular És sintetitzada al fetge i als ronyons En solució aquosa dóna lloc a la creatinina
dopa
Dopa
©
Bioquímica
Farmàcia
Aminoàcid monoaminocarboxílic que es dóna en gairebé totes les lleguminoses i en els mamífers; prové de l’oxidació de la tirosina catalitzada per la tirosinasa.
Té una gran importància com a pas intermedi en la biosíntesi de les catecolamines En són coneguts els tres isòmers òptics, dels quals el que es dóna a la natura és la forma levogira És obtinguda per extracció d’algunes lleguminoses, d’on precipita en forma de sal de plom, que hom tracta amb àcid sulfhídric
tironina
Bioquímica
α-Aminoàcid derivat de la tirosina, el qual per reducció dóna tiroxina.
pirofosfatasa
Bioquímica
Enzim que catalitza la hidròlisi del pirofosfat; el desdobla i dóna dos mols d’ortofosfat.
proenzim
Bioquímica
Precursor inactiu que en condicions fisiològiques adequades (generalment provocant proteòlisi) dóna lloc a un enzim.
És anomenat també zimogen Són exemples de proenzims les endopeptidases intestinals el pepsinogen, el tripsinogen i el quimotripsinogen
acrodextrina
Bioquímica
Varietat de dextrina
, la més extensament hidrolitzada, que no dóna ja cap coloració amb el iode.
quimotripsinogen
Bioquímica
Zimogen que per catàlisi de la tripsina s’hidrolitza parcialment i dóna α-quimotripsina (autocatalitzador) i dos dipèptids.
Forma una sola cadena de 245 aminoàcids, la qual és plegada a causa de cinc ponts disulfur És secretat pel pàncrees
renina
Bioquímica
Proteasa del ronyó que actua sobre l’angiotensinogen i dóna lloc a l’alliberament de l’angiotensina I.
cicle de Krebs
Representació del cicle de Krebs amb els enzims implicats
© Fototeca.cat
Bioquímica
Conjunt de reaccions que s’esdevenen de manera típicament cíclica i que tenen com a finalitat la degradació d’elements dicarbonats (acetilcoenzim A), que transformen en CO2, amb aprofitament de llur energia reductora mitjançant cadenes respiratòries per a portar a terme la fosforilació oxidativa.
La constitució especial d’aquest cicle permet la interconversió de glúcids, de lípids i de restes de pròtids, segons quines siguin les necessitats de l’organisme en cada moment L’acetilcoenzim A, que prové del catabolisme glucídic i lipídic, s’uneix a l’àcid oxalacètic, lliura coenzim A i dóna àcid cítric, mitjançant l’acció de l’enzim condensador L’àcid cítric passa a cis- aconític, i aquest, a isocítric però pot fer el pas també directament per acció de l’aconitasa L’àcid isocítric és oxidat a àcid α-cetoglutàric per una isocítric deshidrogenasa amb NADP o NAD, que alhora el descarboxila…
reticlècit
Bioquímica
Cèl·lula procedent d’un eritroblast, que no posseeix nucli i que dóna lloc (dins el procés d’eritropoesi) a un eritròcit.