Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
transportador electrònic
Bioquímica
Substància capaç d’acceptar electrons d’una altra i transferir-los a una tercera, mitjançant mecanismes d’oxidoreducció, com és el cas dels citocroms i la plastocianina en la fotosíntesi.
ferroproteïna
Bioquímica
Qualsevol de les proteïnes conjugades que contenen ferro en llur grup prostètic.
Les més importants i conegudes són les hemoproteïnes , que tenen el grup prostètic hemo Hom ha trobat també ferroproteïnes sense grups hemo, com la ferredoxina , àmpliament distribuïdes en els organismes, que participen en diferents processos d’oxidoreducció, tals com els de la fixació del nitrogen atmosfèric i els processos de fotosíntesi També en el transport electrònic dels mitocondris intervenen deshidrogenases la de NADH i la de succinat que contenen Fe no hemàtic En general, tenen pesos moleculars baixos 6000-12000, de 2 a 8 àtoms de Fe, i igual nombre d’àtoms de S per…
plastoquinona
Bioquímica
Quinona d’estructura polimèrica, que actua com a transportador electrònic en els cloroplasts.
És anàloga al coenzim Q dels mitocondris
col·lagen
Bioquímica
Escleroproteïna animal que és el principal component del teixit conjuntiu, on forma un conjunt d’estructures (fibres col·làgenes) i substància amorfa (substància col·làgena).
També és a la part orgànica del teixit ossi i a la pell Químicament el collagen és constituït per proteïnes fibroses constituïdes per glicina, prolina i oxiprolina i mucopolisacàrids mucoproteïnes Les fibres collàgenes integren la massa principal de les substàncies intercellulars modelades localitzades generalment als teixits resistents a la pressió, a la tracció o al fregament Les fibres collàgenes són constituïdes per feixos de fibretes collàgenes, de gruix entre 0,2 i 0,5 μm Amb la dessecació les fibres collàgenes sofreixen un escurçament i es caracteritzen per llur flexibilitat i notable…
piericidina
Bioquímica
Antibiòtic d’estructura semblant al coenzim Q; és un inhibidor fort del transport electrònic entre la NADH-deshidrogenasa i el citocrom b.
oxigenasa
Bioquímica
Enzim de transport electrònic capaç d’utilitzar l’oxigen molecular per a oxidar molècules orgàniques específiques i inserir ambdós àtoms d’oxigen en el producte.
La majoria de les oxigenases actuen sobre anells alifàtics o aromàtics hidroxilats i sobre àcids grassos Els enzims que solament insereixen en el substrat un àtom d’oxigen són anomenats oxigenases de funció mixta o hidroxilases
enzim
Possible mecanisme d’acció de la pepsina
©
Bioquímica
Cadascun dels biocatalitzadors de natura proteica que intervenen en el metabolisme dels éssers vius modificant, i sovint accelerant, la velocitat de les reaccions químiques cel·lulars que a les condicions normals de pH i temperatura s’esdevindrien amb molta lentitud.
Des de l’antiguitat són conegudes empíricament les fermentacions del pa i del most i la producció del formatge i del vinagre, de les quals són responsables els enzims de certs microorganismes Des del segle XIII començaren els estudis sobre la fermentació dels sucres, i hom cregué que només les cèllules senceres com les del llevat les podien produir Tanmateix, el 1897 Eduard Buchner demostrà que l’activitat fermentativa estava en alguna substància que podia ésser extreta del llevat A partir del 1926, els estudis sobre la natura química dels enzims tingueren un fort impuls quan JBSummer aïllà…