Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
degradació d’Edman
Bioquímica
Mètode bioquímic utilitzat per a identificar la seqüència d’aminoàcids de l’extrem amí terminal d’una proteïna o pèptid.
Els aminoàcids d’aquest extrem es fan reaccionar amb l’isotiocianat de fenil i se separen de la resta de la proteïna D’aquesta manera els aminoàcids poden ésser identificats posteriorment mitjançant cromatografia líquida d’alta pressió
angiotensina I
Bioquímica
Decapèptid alliberat per acció d’un enzim renal, la renina, sobre un precursor inactiu, l’angiotensinogen.
La seva composició varia segons les espècies animals En el cas del cavall té l’estructura N - N - N - 1 - N - n - N - N - N 2 -L α-aspratil-L-arginil- L-valil-L-tirosil-L-isole ucil-L-histidil-L-prolil-3-fenil-L-alanil-L-histidil-L-leucina, que correspon a C 62 H 89 N 17 O 14
feniltiohidantoïna
Bioquímica
Compost químic derivat de la reacció d’un aminoàcid amb isotiacianat de fenil.
Aquesta reacció té aplicació en la degradació d'Edman, utilitzada per a identificar aminoàcids en el procés de seqüenciació de proteïnes
antocianidina
Bioquímica
Denominació genèrica de les sals (en general clorurs) de polihidroxiflavili (polihidroxi-2-fenil-5,6-benzopirili) que constitueixen les aglicones de les antocianina
i que són responsables de llurs coloracions.
Les diferents antocianidines difereixen pel nombre i posició dels substituents hidroxílics Les més importants són els clorurs de pelargonidina amb 4 hidroxils, de cianidina amb 5 hidroxils i de delfinidina amb 6 hidroxils Les coloracions provenen de la distribució de la càrrega positiva del catió orgànic a través del sistema ressonant policíclic i depenen del pH del medi