Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
ferritina
Bioquímica
Ferroproteïna que se sintetitza a les cèl·lules epitelials de la mucosa gastrointestinal, on regula l’absorció de ferro de la dieta.
Constitueix el principal emmagatzemador fisiològic del ferro en els teixits, principalment a les cèllules reticuloendotelials del fetge, la melsa i el moll dels ossos El seu component proteic és l’apoferritina, que té un pes molecular de 450 000
protoporfirina
Bioquímica
La més abundant de totes les porfirines, formada per una molècula de porfina substituïda per 4 grups metil, 2 grups vinil i 2 grups d’àcid propiònic.
N'hi ha 15 isòmers possibles, el més abundant dels quals és la protoporfirina IX Es troba a l’hemoglobina, a la mioglobina i a la majoria de citocroms Forma quelats amb ions metàllics ferro, magnesi, zinc, níquel, cobalt i coure El complex amb ferro II és anomenat protohem o simplement hem, i el format amb ferroIII, hemina o hematina
carboxihemoglobina
Bioquímica
Derivat de l’hemoglobina que resulta de la combinació d’aquesta amb monòxid de carboni.
Per efecte de tal combinació l’hemoglobina perd la capacitat de transportar oxigen, puix que la unió entre el CO i el ferro de la molècula és més forta que la del ferro amb l’oxigen La carboxihemoglobina es produeix en les intoxicacions d’òxid de carboni, pel fet que aquest, per la seva gran avidesa per l’hemoglobina, pot desplaçar l’oxigen de la seva combinació oxihemoglobínica
quinonreductasa
Bioquímica
Nom abreujat de la ubiquinonacitocrom c-reductasa, enzim que transfereix hidrogen de la quinona al citocrom c
.
Conté, a més, els citocroms b i c 1 i ferro no unit a cap hem
verdoglobina
Bioquímica
Colorant verd que es forma per oxidació de l’hemoglobina procedent d’eritròcits morts.
Conté globina i ferro III Per pèrdua d’ambdós es converteix en biliverdina És anomenada també coleglobina
aconitasa
Bioquímica
Enzim del grup de les hidrases hidrolasa
) que catalitza les interconversions d’hidratació i deshidratació entre els àcids cítric, cis
-aconític i isocítric que es produeixen al cicle de Krebs.
La seva activitat màxima té lloc en presència de ferro bivalent i de cisteïna o glutatió reduït
hemeritrina
Bioquímica
Proteïna de les cèl·lules sanguínies d’alguns invertebrats que participa, transportant oxigen, en la respiració cel·lular.
Té un pes molecular de 66 000 Conté un grup prostètic amb ferro, diferent de l’hemo-
albuminat
Bioquímica
Compost format per una albúmina i un metall pesant, que és obtingut generalment precipitant una solució d’albúmina amb una sal metàl·lica.
Els albuminats de ferro havien estat utilitzats en medicina La formació d’un albuminat insoluble fa que la clara d’ou sigui utilitzada com a antídot del clorur mercúric
hem
Hem
©
Bioquímica
Complex quelat de la protoporfirina amb l’ió ferrós que actua de grup prostètic de certes ferroproteïnes.
És present en l’hemoglobina i en la mioglobina, i és també el grup prostètic dels enzims peroxidases, catalases i citocroms En el cas dels citocroms, el ferro experimenta canvis reversibles de valència FeII →FeIII La forma que conté FeIII és anomenada sovint hemina Dóna el color vermell a l’hemoglobina i es combina amb l’oxigen per al transport sense alteracions de valència
superòxid dismutasa
Bioquímica
Enzim que catalitza la formació de peròxid d’hidrogen (aigua oxigenada) a partir del radical superòxid segons la reacció: 2 O2 - + 2 H+→H2O2 + O2
.
Contribueix a l’eliminació de les espècies reactives de l’oxigen, que són tòxiques per a les macromolècules com els àcids nucleics i les proteïnes Hom ha descrit tres tipus de superòxid dismutasa el tipus coure-zinc-SOD, present només a les cèllules eucariotes amb algunes excepcions, el tipus manganès-SOD, present en bacteris i en extractes d’animals i plantes, i el tipus ferro-SOD, purificada a partir del bacteri Escherichia coli i de diversos organismes eucariotes