Resultats de la cerca

És present en l’hemoglobina i en la mioglobina, i és també el grup prostètic dels enzims peroxidases, catalases i citocroms En el cas dels citocroms, el ferro experimenta canvis reversibles de valència FeII →FeIII La forma que conté FeIII és anomenada sovint hemina Dóna el color vermell a l’hemoglobina i es combina amb l’oxigen per al transport sense alteracions de valència

Segons la seva procedència, pot contenir hem roig protohem o similars, per exemple en la llet o hem verd verdperoxidases, per exemple del pus

És un pigment inapte per al transport de l’oxigen Els eritròcits en contenen en un 1% Patològicament es produeix per la ingestió d’algunes substàncies tòxiques, com els colorants d’anilina, el clorat potàssic o l’aigua contaminada per nitrats metahemoglobinèmia

L’hemoglobina és una de les proteïnes més ben conegudes quant a l’estructura i a la funció L’estructura tridimensional fou establerta per MFFerutz mitjançant els seus estudis per difracció de raigs X, entre el 1937 i el 1959, a Cambridge Una molècula d’hemoglobina és formada per dues parelles de subunitats proteiques idèntiques, disposades l’una vers l’altra com els vèrtexs d’un tetràedre Les dues cadenes α tenen cadascuna 141 residus d’aminoàcid, i les β en tenen 146 Cadascuna de les quatre cadenes conté, unida per forces no covalents, un grup hemo , l’ió Fe + + del qual pot reaccionar…

Conté, a més, els citocroms b i c 1 i ferro no unit a cap hem

N'hi ha 15 isòmers possibles, el més abundant dels quals és la protoporfirina IX Es troba a l’hemoglobina, a la mioglobina i a la majoria de citocroms Forma quelats amb ions metàllics ferro, magnesi, zinc, níquel, cobalt i coure El complex amb ferro II és anomenat protohem o simplement hem, i el format amb ferroIII, hemina o hematina

Es forma als budells i s’elimina amb els excrements, els quals li deuen, en part, el color que tenen Té una activitat òptica marcadament levorotatòria És emprada per a la diagnosi de malalties hepàtiques i intestinals