Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
sal biliar
Bioquímica
Nom genèric d’unes substàncies altament tensioactives i molt solubles en aigua que es troben a la bilis i que tenen un paper important en el metabolisme intermedi com a emulsionants dels lípids.
Són les sals dels àcids biliars conjugats amb taurina o glicina àcids taurocòlic i glicocòlic , principalment Les sals biliars, en disminuir la tensió superficial de les solucions i activar les lipases intestinals, afavoreixen l’emulsió i la digestió dels greixos en el duodè Les sals biliars secretades en el duodè es reabsorbeixen en trams intestinals més baixos, tornen al fetge per la vena porta i són secretades novament, es constitueix així una circuació enterohepàtica d’aquestes sals que representa una veritable economia per a l’organisme En determinades malaties…
proenzim
Bioquímica
Precursor inactiu que en condicions fisiològiques adequades (generalment provocant proteòlisi) dóna lloc a un enzim.
És anomenat també zimogen Són exemples de proenzims les endopeptidases intestinals el pepsinogen, el tripsinogen i el quimotripsinogen
estercobilina
Bioquímica
Pigment biliar de color groc producte de la degradació del grup hem de l’hemoglobina per oxidació de l’estercobilinogen (metabòlit de la bilirubina a partir de la reducció del l-urdrilinogen).
Es forma als budells i s’elimina amb els excrements, els quals li deuen, en part, el color que tenen Té una activitat òptica marcadament levorotatòria És emprada per a la diagnosi de malalties hepàtiques i intestinals
dihidrocolesterol
Fórmules estructurals dels isòmers del dihidrocolesterol
©
Bioquímica
Nom de cadascun dels dos esterols isòmers derivats del colesterol
per hidrogenació del doble enllaç 5-6 ( colestan-3-ol
i coprostan-3-ol
), de fórmula empírica C 2 7
H 4 8
O.
Les seves configuracions es diferencien només en la posició relativa dels anells A i B, que és cis en el coprostanol i trans - en el colestanol Hom els troba tots dos en els budells dels mamífers, on són formats per l’acció dels bacteris intestinals sobre el colesterol
cel·lulasa
Bioquímica
Enzim que provoca específicament la hidròlisi dels enllaços β-1,4-glucosídics de la cel·lulosa.
És d’origen bacterià i fúngic, bé que hom el troba també en el suc hepaticopancreàtic del cargol bover Helix pomatia Els herbívors degraden i digereixen la cellulosa per mitjà d’aquest enzim de llurs bacteris intestinals, gràcies als quals la cellulosa té una importància cabdal en la nutrició d’aquests animals
escatol
Bioquímica
Producte resultant de la degradació, pels bacteris intestinals, del triptòfan de la dieta.
Hom l’obté per fusió de la clara d’ou amb KOH Contribueix a donar l’olor característica als excrements No és tòxic en les quantitats produïdes ordinàriament