Resultats de la cerca

Els pigments biliars són constituïts per cadenes tetrapirròliques obertes, amb grups hidroxil als extrems Hom sol representar-los com unes cadenes lineals, bé que sembla que, de fet, formen un anell tancat per un enllaç d’hidrogen Els més importants són la biliverdina i la bilirubina, que donen el color marró al contingut intestinal i a la femta

L’enllaç entre les unitats glucosa es fa en les cadenes lineals com en l'amilosa, però les ramificacions tenen lloc per enllaços glucosídics α entre l’hidroxil semiacetàlic i l’hidroxil de la funció alcohol primari en posició 6 Els enllaços 1-6 resisteixen a les amilases, la qual cosa fa que l’amilopectina doni dextrines quan hom la sotmet a llur acció i calguin amilo-1,6-glucosidases per a hidrolitzar-la totalment en glucosa

Així, en presència de parafines, alcohols grassos, amines, cetones o halogenurs de n -alquil, la urea cristallitza en el sistema hexagonal, i les molècules formen una espiral, estabilitzada per ponts d’hidrogen, amb un canal interior de 5 Å de diàmetre, en el qual s’allotgen, ordenades longitudinalment, les molècules lineals esmentades Les molècules cícliques o molt ramificades no poden encaixar en els canals, de tal manera que la formació d’adductes d’urea constitueix un potent mètode de separació que té aplicació en anàlisi química i àdhuc en processos industrials

Són anomenats també glucans Hom els divideix en homopolisacàrids i heteropolisacàrids , segons que siguin formats per un sol tipus de monosacàrids com el midó o per diferents tipus com l’àcid hialurònic Tenen dues funcions principals alguns com el midó fan de magatzem de combustible i proporcionen energia per a l’activitat cellular, d’altres com la cellulosa són elements estructurals extracellulars Els primers, anomenats polisacàrids de reserva , es dipositen en el citoplasma de la cèllula en forma de grans grànuls Els segons són anomenats polisacàrids de sosteniment entre aquests hi ha la…

Les vies metabòliques centrals són notablement semblants en totes les formes de vida Un cop una molècula ha entrat en una via, sovint no té alternativa i ha de continuar experimentant una sèrie de transformacions successives però no totes les vies són necessàriament lineals, i algunes són ramificades Els destins metabòlics de la majoria de molècules són, no obstant això, limitats El metabolisme cellular és la suma total d’un gran nombre de vies biosintètiques i degradadores o catabòliques connectades de tal manera, que els productes de les vies degradadores poden ésser utilitzats…

La velocitat de migració de la partícula depèn de la seva dimensió i de la seva càrrega Aquests dos factors influeixen d’una forma oposada sobre la mobilitat electroforètica el primer la disminueix i el segon l’augmenta L’electroforesi esdevingué un mètode analític després de la tesi doctoral d’A Tiselius 1930, per la qual li fou atorgat el premi Nobel el 1948 Hom classifica les tècniques electroforètiques en dos grans grups l' electroforesi en fase lliure , també anomenada de gradient mòbil , en la qual la migració de les partícules es produeix en el si d’un líquid donat, i l' electroforesi…

Pràcticament, tots els àcids grassos són composts alifàtics, saturats o insaturats, de cadena no ramificada, i tenen un nombre parell d’àtoms de carboni Les excepcions són l’àcid isovaleriànic i alguns altres àcids de cadena ramificada presents en ceres o en bacteris, tals com l’àcid tuberculoesteàric alguns àcids lineals de nombre de carbonis senar, presents en el greix dels cabells humans alguns àcids derivats del ciclopropà, del ciclopropè o del ciclopentè, presents en alguns olis vegetals Per extensió, hom anomena de vegades, impròpiament, àcids grassos tots els àcids de…