Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
via metabòlica
Bioquímica
Sèrie de reaccions enzimàtiques intracel·lulars consecutives que transformen una molècula en una altra.
Les vies metabòliques centrals són notablement semblants en totes les formes de vida Un cop una molècula ha entrat en una via, sovint no té alternativa i ha de continuar experimentant una sèrie de transformacions successives però no totes les vies són necessàriament lineals, i algunes són ramificades Els destins metabòlics de la majoria de molècules són, no obstant això, limitats El metabolisme cellular és la suma total d’un gran nombre de vies biosintètiques i degradadores o catabòliques connectades de tal manera, que els productes de les vies degradadores poden ésser utilitzats per a…
ruta metabòlica
Bioquímica
Seqüència de reaccions del metabolisme molt semblants en tots els éssers vius, especialment les anomenades centrals, la forma i funció de les quals són de fàcil comprensió.
cossos cetònics
Bioquímica
Producte de l’oxidació dels greixos i d’alguns aminoàcids de l’organisme; són els àcids acetoacètic i β-hidroxibutíric i l’acetona.
Normalment els cossos cetònics es formen en el fetge i són oxidats en els teixits perifèrics, però quan augmenta el catabolisme dels greixos s’acumulen en excés i es produeix una cetosi, que és una de les causes de l'acidosi metabòlica
biotina
Bioquímica
Factor de creixement present en totes les cèl·lules vives en petita quantitat.
Es presenta en forma de lamelles solubles en alcohol i acetona que es fonen a 232-233°C, de fórmula L’acció metabòlica de la biotina és deguda a la seva capacitat per a fixar el diòxid de carboni quan va lligada a un enzim especial aquesta incorporació és endergònica i consumeix ATP, i el complex carboxibiotina-enzim resta com a diòxid de carboni actiu capaç de lliurar el fragment carboxílic a qualsevol altra molècula carboxilant-la Forma part del complex vitamínic B, i es troba en el rovell d’ou, en el fetge, en la llet i en molts vegetals, i presenta en alguns casos diversa…
urea
Bioquímica
Amida de l’àcid carbònic, de fórmula (NH 2
) 2
C=O.
És el principal metabòlit de les proteïnes, i és excretat per l’orina a raó de 30 grams per dia en els individus humans adults Des d’un punt de vista històric, té una gran importància, puix que la seva síntesi, efectuada per FWöhler l’any 1828 per escalfament del cianat amònic quan ja era coneguda la natura metabòlica de la urea, representà l’inici del descrèdit de la teoria de la força vital i marcà l’inici de la recerca sistemàtica en el camp de la síntesi orgànica La urea es presenta en forma de cristalls blancs, gairebé inodors i de gust salí, solubles en aigua, alcohol i…
cetogènesi
Bioquímica
Via metabòlica que en l’organisme utilitza els superàvits d’acetil-CoA, anomenada també via de l’àcid acetoacètic
.
Es basa en la condensació de l’acetil-CoA amb acetoacetil-CoA, que dóna β-hidroxiβ-metil-glutaril-CoA, a partir del qual són sintetitzats els lípids esterínics Quan és produït un excés d’aquest material tenen lloc escissions de la seva molècula que donen àcid hidroxibutíric, acetona o àcid acetoacètic, els quals són eliminats conjuntament consituint els anomenats cossos cetònics
ptomaïna
Bioquímica
Denominació genèrica de diversos composts bàsics, generalment molt tòxics, que resulten de la putrefacció o la descomposició metabòlica de les proteïnes animals.
Els més importants i ben coneguts són la cadaverina pentametilendiamina, la muscarina hidròxid d’hidroxietiltrimetilamoni, la neurina hidròxid de trimetilvinilamoni i la putrescina tetrametilendiamina
ruta amfibòlica
Bioquímica
Ruta metabòlica central que té una doble funció: pot ésser utilitzada catabòlicament, per a la degradació completa de molècules petites, o bé anabòlicament, per a produir-les.
virus

Virus bacteriòfag
© fototeca.cat
Bioquímica
Membre d’un grup d’agents infecciosos submicroscòpics, paràsits endocel·lulars obligats de plantes, animals i bacteris.
Bioquímicament, poden ésser definits com a complexos supramoleculars estables que contenen una molècula d’àcid nucleic i moltes subunitats proteiques organitzades en una ordenació tridimensional característica Perquè un organisme pugui ésser considerat com a virus, ha d’ésser constituït per ARN o per ADN, però mai per tots dos No ha de créixer ni multiplicar-se per divisió binària i ha d’ésser un paràsit absolut, perquè per a la seva multiplicació necessita utilitzar ribosomes i composts enzimàtics de la cèllula en la qual ha penetrat Un virus madur totalment format virió consta d’un nucli…
testosterona
Bioquímica
Hormona esteroide sexual masculina, sintetitzada principalment en els testicles i en menor quantitat en l’escorça suprarenal i l’ovari, a través de la via
metabòlica comuna de les hormones sexuals a partir del colesterol.
La testosterona és metabolitzada en el fetge, i mínimament en la pell i la pròstata, i és eliminada per l’orina Els efectes de la testosterona són morfològics, metabòlics i psíquics Present també en nivells molt més baixos en les dones, té una acció determinant en els caràcters sexuals secundaris masculins massa muscular més elevada, ossos més grans, menor adipositat, veu més greu, creixement del pèl a la cara, etc i, combinat amb factors mediambientals i l’acció d’altres hormones, és associat a diversos comportaments més habituals en el sexe masculí esperit de competició, agressivitat,…