Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
lecitina
Bioquímica
Fosfoglicèrid que conté colina.
En la seva fórmula general , R 1 i R 2 són les cadenes hidrocarbonades dels àcids grassos, un dels quals és generalment insaturat Són lípids molt abundants a les membranes de les cèllules animals, i en contenen els greixos animals, el rovell d’ou i algunes llavors són escassos en els greixos subcutanis En tecnologia alimentària, les lecitines obtingudes de la soia, el cacauet i el moresc són emprades com a additius alimentaris en qualitat d’emulsificants i antioxidants
amilòlisi
Bioquímica
Degradació parcial o total del midó i de les substàncies amilàcies en general, que pot tenir lloc per hidròlisi (Acida o enzimàtica) o per despolimerització (per acció de la calor o d’enzims).
L’amilòlisi dóna lloc a una disminució de la viscositat dels engruts, a la modificació i final desaparició de les coloracions produïdes pel iode i a l’alliberament de sucres reductors maltosa i glucosa Industrialment és efectuada per tractament amb àcids minerals o amb preparacions enzimàtiques riques en amilases, i intervé com a procés intermediari o principal, per exemple, en la fabricació de dextrines, de glucosa, de xarops de moresc, de cervesa, de whisky, de sake i d’altres begudes en la panificació en la fermentació acetònicobutílica del midó i en altres fermentacions…
auxina
Bioquímica
Botànica
Substància química natural o sintètica, caracteritzada per la seva activitat com a fitohormona, que en concentracions molt febles provoca en la planta diverses reaccions entre les quals destaca l’allargament de les cèl·lules poc diferenciades.
El 1931, Kögl i collaboradors seus isolaren de l’orina humana l' auxina α o àcid auxenetriòlic, i de l’oli de granes de moresc l' auxina β o àcid auxenòlic També de l’orina humana reeixiren a isolar l’heteroauxina o àcid indole-3-acètic IAA la qual ha resultat ésser la més difosa de les auxines naturals, i anomenada, justament per això, simplement auxina A les plantes, la seva biosíntesi parteix del triptòfan, i té lloc en els teixits meristemàtics de la tija sobretot a la gemma apical i de l’àpex de les fulles i de les arrels, des d’on passa a la resta de la planta Aquest…
matèria amilàcia
Bioquímica
En sentit estricte, midó dels vegetals, i en particular el de les llavors de cereals (blat, ordi, civada, arròs, moresc, etc), la fècula de patata, la tapioca i l’arrow-root.
En un sentit ampli hom hi inclou també, a vegades, a causa del parentiu, les dextrines, que en certs vegetals coexisteixen amb el midó, i el glucogen dels organismes animals i dels fongs