Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
mucopèptid
Bioquímica
Polisacàrid que constitueix la paret cel·lular bacteriana.
És format per cadenes de polisacàrids dels sucres N-acetilglucosamina i l’N-acetilmuramat a les quals s’uneixen aminoàcids alguns de configuració D La seva estructura general és idèntica en tots els bacteris, però hi ha petites variacions pel que fa als aminoàcids i els tipus d’enllaços molleculars, que en alguns grups tenen valor taxonòmic En els bacteris grampositius el mucopèptid forma una paret força gruixuda de 20 a 80 nm al voltant de la membrana citoplasmàtica, mentre que en els gramnegatius forma una capa molt prima 1 nm rodejada d’una membrana externa Rep també els noms…
cicloserina
Bioquímica
.
Impedeix la síntesi de la paret cellular bacteriana, inhibint l’enzim D-alanina-racemasa i impedint que la D-alanina s’incorpori al mucopèptid que forma la paret cellular És utilitzada com a fàrmac en el tractament de la tuberculosi
polisacàrid
Bioquímica
Polímer format per cadenes molt llargues de monosacàrids lineals o ramificats.
Són anomenats també glucans Hom els divideix en homopolisacàrids i heteropolisacàrids , segons que siguin formats per un sol tipus de monosacàrids com el midó o per diferents tipus com l’àcid hialurònic Tenen dues funcions principals alguns com el midó fan de magatzem de combustible i proporcionen energia per a l’activitat cellular, d’altres com la cellulosa són elements estructurals extracellulars Els primers, anomenats polisacàrids de reserva , es dipositen en el citoplasma de la cèllula en forma de grans grànuls Els segons són anomenats polisacàrids de sosteniment entre aquests hi ha la…
lipopolisacàrid
Bioquímica
Substància complexa formada per lípids i polisacàrids que constitueix un dels components de la paret cel·lular externa dels bacteris gramnegatius.
En ser alliberada al medi extracellular, actua com a endotoxina En una infecció és responsable de produir febre i altres simptomatologies específiques, i contribueix al xoc septicèmic que es pot produir durant una infecció sanguínia
Salvador Moncada
Bioquímica
Medicina
Metge bioquímic hondureny naturalitzat britànic.
Metge per la Universitat del Salvador i vinculat a la Universitat de Londres com a farmacòleg Fou membre, vers l’any 1971, de l’equip de científics que demostrà que alguns fàrmacs com l’aspirina inhibien la síntesi de prostaglandines posteriorment, descobrí que petites dosis d’aspirina podien prevenir malalties cardiovasculars Dedicat a l’estudi de la paret vascular, descobrí les prostaciclines i la seva acció antitrombòtica i revolucionà els conceptes bàsics de la fisiologia vascular malgrat això, l’any 1982 s’atorgà el premi Nobel de medicina i fisiologia a John Vane pels seus…
glúcid
Bioquímica
Nom genèric d’aquelles substàncies que són polihidroxialdehids o polihidroxicetones i també de llurs polímers i derivats.
Pel fet que llur fórmula empírica és CH 2 O n , en la qual l’oxigen i l’hidrogen són en la mateixa proporció que en l’aigua, havien estat anomenats hidrats de carboni Els més simples són els sucres o monosacàrids , que són cristallins, solubles en aigua i dolços són constituïts per un sol polihidroxialdehid o polihidroxicetona, amb diversos carbonis substituïts asimètricament, que comporten una activitat òptica de la molècula i l’existència de nombrosos isòmers enantiomorfs El principal és la glucosa , perquè en deriven els altres sucres i, a més, és el combustible ideal per als organismes…
lisozim
Bioquímica
Enzim mucolític amb propietats antibiòtiques del grup de les hidrolases que hidrolitza els polisacàrids complexos de la paret cel·lular d’alguns bacteris i en produeix la lisi.
El lisozim hidrolitza els enllaços glucosídics entre els aminosucres N-acetilglucosamina i l’àcid N-acetilmuràmic alternatius de la cadena del polisacàrid Descobert per Alexander Fleming 1922 en el mucus nasal, ha estat també aïllat en la clara d’ou, en diferents teixits i secrecions animals llàgrimes, saliva, sang i en el làtex d’alguns vegetals El lisozim és una proteïna d’una sola cadena plipeptídica de 129 residus d’aminoàcid de seqüència coneguda, entrecreuada per quatre ponts —S— convalents formats per cadenes laterals de cisteïna La seva estructura tridimensional ha estat determinada…
virus

Virus bacteriòfag
© fototeca.cat
Bioquímica
Membre d’un grup d’agents infecciosos submicroscòpics, paràsits endocel·lulars obligats de plantes, animals i bacteris.
Bioquímicament, poden ésser definits com a complexos supramoleculars estables que contenen una molècula d’àcid nucleic i moltes subunitats proteiques organitzades en una ordenació tridimensional característica Perquè un organisme pugui ésser considerat com a virus, ha d’ésser constituït per ARN o per ADN, però mai per tots dos No ha de créixer ni multiplicar-se per divisió binària i ha d’ésser un paràsit absolut, perquè per a la seva multiplicació necessita utilitzar ribosomes i composts enzimàtics de la cèllula en la qual ha penetrat Un virus madur totalment format virió consta d’un nucli…
carotè
Bioquímica
Cadascun dels hidrocarburs carotenoides àmpliament distribuïts en la natura en les espècies vegetals i animals i que poden actuar com a provitamines A i ésser transformats en vitamina A a la paret intestinal en presència d’àcids biliars i de greixos.
Els carotens principals són l’α -carotè , el β -carotè , el γ -carotè i el licopè L’α -carotè és una substància de color vermell fosc, la molècula de la qual conté una cadena de dobles enllaços conjugats unida a un grup terminal de β-ionona i a un d’α-ionona en l’organisme dóna lloc a una sola molècula de vitamina A per molècula de carotè és l’antecessor de les xantofilles luteïna i flavoxantina El β -carotè és el més important com a precursor de vitamina A, és de color vermell fosc i de molècula simètrica amb dos grups terminals de β-ionona dóna lloc a dues molècules de vitamina A per…
àcid teïcoic
Bioquímica
Nom genèric dels polímers de poliols (principalment glicerol i ribitol) units per enllaços fosfodiester, i amb caràcter àcid que es troben formant part de la paret dels bacteris gramposititus, per bé que hom en troba també a l’interior de la cèl·lula.