Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
clorofil·la
Bioquímica
Pigment verd que presenten les plantes i els protocarionts fotosintetitzadors, d’estructura porfirínica amb un àtom de magnesi central, de fòrmula
.
Les principals clorfilles són les a i b , que es troben en les plantes superiors i en les algues verdes Per a la clorofilla a , R = CH 3 per a la b , R = CHO La clorofilla c es troba en diatomees, dinoflagellats i feòfits fonamentalment, la clorofilla d , en els doròfits, i la bacterioclorofilla , en els bacteris Les diferències entre aquestes clorofilles són relativament petites, però totes tenen llur fució específica en la fotosíntesi En les plantes superiors, la clorofilla es troba al cloroplast, on té lloc la fotosíntesi Industrialment la cloroflla és utilitzada en la…
sucre

Terrons de sucre
© Dreamstimefree
Alimentació
Bioquímica
Substància dolça, cristal·lina, soluble en aigua, blanca o incolora quan és pura, que és present en el suc d’un gran nombre de plantes.
Tipus de sucres Els sucres, anomenats també glúcids, poden ésser subdividits en monosacàrids o oligosacàrids El sucre emprat en alimentació és la sacarosa, obtinguda sobretot de la bleda-rave sucrera i de la canya de sucre Altres plantes sacarines són el blat de moro dolç, la melca dolça, la palmera de dàtils i l’erable de sucre Les parts d’aquests vegetals que contenen sucre són el suc canya, melca, els grans blat de moro, el líquid protoplasmàtic de l’arrel bleda-rave, el fruit madur palmera i el suc de l’escorça del tronc erable, en els quals la sacarosa va…
alcaloide
Bioquímica
Nom genèric de substàncies orgàniques nitrogenades, de caràcter bàsic, d’origen vegetal, d’estructura química molt variada i complexa, que, en general, tenen, a dosi feble, marcats efectes fisiològics sobre l’home i els animals.
Els alcaloides poden estar localitzats en qualsevol part de la planta i es troben, principalment, en les fanerògames dicotiledònies, però també en algunes monocotiledònies i àdhuc en criptògames Un mateix vegetal en conté sovint diversos, gairebé sempre químicament afins En general, són presents en forma de sals solubles en aigua, més rarament com a bases lliures o en combinació amb glúcids glucoalcaloides Llur concentració oscilla àmpliament segons l’edat de la planta, període vegetatiu, insolació, condicions climàtiques, natura del sòl, adobs, etc Les majors concentracions es troben en…
glican
Bioquímica
Polisacàrid format per la unió de diversos monosacàrids mitjançant enllaços glicosídics.
Els glicans són àmpliament difosos en la natura, sobretot a les plantes Hom pot diferenciar entre els homoglicans , que tenen només un tipus de monosacàrid, i els heteroglicans , amb distints tipus de monosacàrids
àcid abscísic
Bioquímica
Botànica
Fitohormona de les plantes superiors que inhibeix el creixement.
És present a les fulles, brots, fruits, llavors i tubercles Provoca l’envelliment i l'abscisió de les fulles i indueix a l’abaltiment dels brots i les llavors Inhibeix algunes respostes tròpiques i la germinació de les llavors Hom creu que actua inhibint la síntesi de l’àcid nucleic i de les proteïnes La seva taxa s’incrementa en època de sequera i provoca el tancament diürn dels estomes per tal de reduir la transpiració La seva fórmula és C 1 5 H 2 0 O 4
àcid D-glucurònic
Bioquímica
Hidroxiàcid aldehid, que té un anell de piranosa i existeix en les dues formes α i β.
Es troba distribuït en plantes i animals, en forma de combinació glicosídica amb fenols i alcohols Els glucurònids actuen com a agents de desintoxicació en l’eliminació de nombrosos productes del metabolisme És emprat com a antiartrític
leucina
Bioquímica
Aminoàcid essencial per a mantenir el creixement en els vertebrats superiors.
És necessari en la nutrició humana, puix que no és sintetitzat en l’organisme L’isòmer òptic 1-leucina, de fórmula és un component normal de les proteïnes, i és sintetitzat per les plantes i molts microorganismes
flavina
Bioquímica
Nom genèric del pigments groguencs de natura nucleotídica, la base nitrogenada dels quals és normalment la isoal·loxazina.
Presenten una fluorescència groc-verdosa, i es troben en molts teixits d’animals superiors i de plantes, com la riboflavina Formen també complexos amb proteïnes en què les flavines fan de grup prostètic, com el FAD i el FMN