Resultats de la cerca

Representa un 4% en pes del total de proteïnes del plasma, entre les quals és la menys soluble en aigua El procés de coagulació de la sang és iniciat amb la hidròlisi del fibrinogen per un enzim proteolític, la trombina , i amb lliurament de dos fibrinopèptids , el A i el B, i de monòmers de fibrina Per coagulació i centrifugació del plasma és obtingut el sèrum sanguini lliure de fibrinogen És sintetitzat al fetge El seu pes molecular és de 341 000

Són considerades com un tipus de proteïna conjugada en la qual el grup prostètic és de natura lipídica Les lipoproteïnes més ben conegudes són les del plasma sanguini dels mamífers, que serveixen de vehicle per al transport dels lípids entre els diferents teixits al llarg del flux circulatori Pel fet que molts lípids són insolubles en el medi aquós de la sang lípid, la fixació a les proteïnes, polars, fa possible llur transport entre l’intestí, el fetge i el teixit adipós, fonamentalment Quant a l’estructura, les lipoproteïnes són micelles de pes molecular comprès entre 300 000 i 10 9 i amb…

Entre les glicoproteïnes hi ha les del plasma sanguini amb un 10-25% de glúcids, les quals constitueixen la fracció α-globulina i una part de la γ-globulina, els mucoides a les mucoses amb un 40% d’oligosacàrids, principalment disacàrids i les substàncies específiques dels grups sanguinis

Especialitzat en hematologia, estudià el mecanisme de la coagulació de la sang i establí uns tests per a determinar el temps de coagulació d’un plasma descalcificat temps de Quick Descobrí el factor V de la coagulació Publicà The Physiology and Pathology of Hemostasis 1951, Hemorrhagic Diseases 1957 i Bleeding Problems in Clinical Medicine 1970

Hom n'extreu d’entre els subproductes de la fabricació del sucre, del formatge i en la fermentació de diversos vegetals El dextrà clínic , de baix pes molecular 75 000, és obtingut per hidròlisi parcial d’unitats de més alt pes molecular És emprat com a substitutiu del plasma sanguini, principalment, i també com a laca, additiu alimentari i gel de filtració

En l’assaig d’aquests antígens hom parteix de la molècula original i de la molècula marcada radioactivament generalment amb iode 131 o 125 aquesta molècula marcada —que actua com a antigen— és afegida al sistema a analitzar juntament amb l’anticòs específic, tots dos a quantitats constants En la reacció antigen-anticòs l’antigen marcat s’uneix a l’anticòs específic en funció de la quantitat d’antigen original, la qual s’avalua en una corba estàndard Aquesta tècnica presenta grans avantatges de sensibilitat, especificitat i precisió, i arriba a mesurar antígens a concentracions de l’ordre de…

Hom ha comprobat que augmenta en els processos inflamatoris i que disminueix en les hemòlisis

En la coagulació, els monòmers de fibrina procedents de la hidròlisi del fibrinogen es polimeritzen mitjançant unions encreuades entre els extrems laterals Els coàguls intravasculars o extravasculars desapareixen amb el temps això és degut, en part, a la formació de plasmina , enzim proteolític que hidrolitza la fibrina

Entre les més importants hi ha les del plasma sanguini Les proteïnes sanguínies són separables per mètodes diversos precipitació per solucions salines, solubilitat a l’aigua, precipitació per alcohol, per electroforesi, etc A part les fraccions separables que no són globulines l’albúmina i el fibrinogen, hi ha tres fraccions globulíniques separables l’α -globulina, la β -globulina i la γ -globulina gammaglobulina La immunoelectroforesi ha permès l’estudi de les immunoglobulines i d’altres pròtids lipoproteïnes, haptoglobines, ceruloplasmina, tiroxina, etc L’α- globulina és la fracció proteica…