Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
enzimologia
Bioquímica
Branca de la bioquímica que estudia els enzims.
Pel fet que totes les reaccions bioquímiques són catalitzades per enzims, l’enzimologia ha esdevingut una ciència auxiliar molt dinàmica, amb múltiples aplicacions mèdiques i industrials biotecnologia Hom hi estudia la cinètica enzimàtica equació de Michaelis-Menten , els mecanismes de regulació allosteria , la compartimentació cellular i a l’organisme isoenzim , la seva composició, identificació i purificació química, l’especificitat pel substrat i per la reacció, i la seva classificació Hom se serveix també de l’anàlisi enzimològica per a estudiar l’evolució bioquímica a l’interior dels…
prolactina
Bioquímica
Proteïna de pes molecular 24 000, obtinguda pura per primera vegada de la hipòfisi de les ovelles.
És anomenada també hormona luteòtropa HLT o lactòtropa Estimula la secreció làctia de les glàndules mamàries i augmenta el teixit glandular i la producció de llet Fa desenvolupar, en molts animals, instints maternals i produeix efectes psíquics intensos Estimula també la producció de progesterona
gonadotropina
Bioquímica
Nom genèric de les hormones que actuen sobre les glàndules sexuals.
La majoria es produeixen en l’adenohipòfisi i són responsables de diferents efectes La FSH, o hormona estimulant dels follicles, produeix la maduració d’aquests a l’ovari i de les cèllules seminals als testicles la ICSH estimula la producció de testosterona a les cèllules intersticials la LTH estimula la producció de progesterona al cos luti A la placenta es produeix la gonadotropina coriònica , que provoca el creixement de l’úter
sucre

Terrons de sucre
© Dreamstimefree
Alimentació
Bioquímica
Substància dolça, cristal·lina, soluble en aigua, blanca o incolora quan és pura, que és present en el suc d’un gran nombre de plantes.
Tipus de sucres Els sucres, anomenats també glúcids, poden ésser subdividits en monosacàrids o oligosacàrids El sucre emprat en alimentació és la sacarosa, obtinguda sobretot de la bleda-rave sucrera i de la canya de sucre Altres plantes sacarines són el blat de moro dolç, la melca dolça, la palmera de dàtils i l’erable de sucre Les parts d’aquests vegetals que contenen sucre són el suc canya, melca, els grans blat de moro, el líquid protoplasmàtic de l’arrel bleda-rave, el fruit madur palmera i el suc de l’escorça del tronc erable, en els quals la sacarosa va acompanyada d’impureses, com ara…
exoenzim
Bioquímica
Enzim que, tot i ésser produït a l’interior de la cèl·lula, actua fora d’ella.
Generalment els exoenzims acostumen a tenir funcions digestives, amb producció, per hidròlisi, de la descomposició de les matèries orgàniques de l’exterior de la cèllula
α-carboxilasa
Bioquímica
Enzim que catalitza l’escissió d’un 2-oxoàcid en aldehid i diòxid de carboni.
Funciona amb la collaboració de la cocarboxilasa pirofosfat de tiamina i és fonamental en el catabolisme anaeròbic de la glucosa, provocat pel llevat fermentació, perquè transforma l’àcid pirúvic en acetaldehid, darrer pas abans de la producció d’alcohol
glicogenòlisi
Bioquímica
Procés de degradació del glicogen cel·lular que s’esdevé per mitjà de l’enzim glicogen-fosforilasa, i dóna com a producte final molècules de glucosa-1-fosfat.
En els animals té lloc en el fetge i en els músculs, i hi és activat per hormones com el glucagó i l’adrenalina, que alhora incrementen la producció de l’AMP cíclic, i és inhibit per la insulina
André Lwoff
Bioquímica
Bioquímic francès.
Estudià la regulació genètica de la producció d’enzims i la multiplicació dels bacteriòfags El 1965 rebé el premi Nobel de medicina i fisiologia, conjuntament amb FJacob i JMonod, pels seus treballs sobre els mecanismes de transmissió de la informació genètica
gluconeogènesi
Bioquímica
Procés de formació de glucosa seguint el camí invers de la glucòlisi
.
El material de partida és, en primer terme, l’àcid làctic originat en el múscul i que s’aprofita en el fetge, i en segon terme els aminoàcids de les proteïnes Aquesta reversió es dóna principalment a través de la fosforilació i descarboxilació de l’oxalacetat cicle de Krebs, amb producció de fosfoenolpiruvat Per a aquest procés cal l’aportació d’ATP
fluid cerebroespinal
Bioquímica
Fluid que omple els ventricles cerebrals i el canal meduŀlar en els vertebrats adults.
Estableix un ambient estable i especialitzat per a les neurones És generat i secretat pel plexe coroidal a partir de proteïnes de producció pròpia i de proteïnes i altres molècules incorporades del sèrum sanguini mitjançant un filtratge selectiu En aquest filtratge, també hi contribueixen l’òrgan subventricular, les meninges i determinats vasos sanguinis amb característiques especials El seu contingut proteic és alterat en persones que pateixen malalties que afecten el sistema nerviós, tant infeccioses com neurodegeneratives o neurològiques