Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
sucre de llustre
Alimentació
Bioquímica
Sucre en pols format per cristalls d’un diàmetre inferior als 0,15 mm que s’obté de la mòlta de sucre comú, utilitzat principalment per a empolvorar dolços i per a elaborar glaces i determinades masses.
Conté de vegades una petita proporció de midó per a evitar que es compacti
tocotrienol
Bioquímica
Membre de la família de la vitamina E.
Juntament amb els tocoferols, els tocotrienols tenen l’activitat antioxidant en medis lipídics característica de la vitamina E Com en els cas dels tocoferols, hi ha quatre tocotrienols alfa, beta, gamma i delta Els tocoferols i els tocotrienols comparteixen estructura i propietats, i es diferencien pel fet que els tocotrienols tenen tres dobles enllaços en la cadena lateral de la molècula Els tocotrienols es troben de forma natural en els olis vegetals comestibles i en alguns fruits secs, però en proporció molt més petita que els tocoferols
amiloide
Bioquímica
Proteïna complexa formada per una fracció fonamental de natura globulínica i una petita proporció associada de mucopolisacàrids sulfurats.
És una substància amorfa, hialina, tenyida de blau, com el midó, pel iode Si s’acumula en excés en determinades vísceres, causa l’amiloïdosi
nicotinamida-adenina-dinucleòtid

NAD
Bioquímica
Coenzim de l’apozimasa, necessari en la fermentació alcohòlica de la glucosa.
Cada molècula és constituïda per una unitat de nicotinamida, una d’adenina, dues de β-D-ribosa i dues d’àcid fosfòric Se sintetitza en la cèllula a partir de l’àcid nicotínic lliure, i solament algunes cèllules utilitzen nicotinamida És un coenzim que actua en reaccions de transferència d’hidrògens i d’oxidoreducció enzimàtica per exemple, en algunes deshidrogenases Fou aïllat i identificat per Otto Warburg i Hans von Euler-Chelpin Present, juntament amb el NADP, en tot tipus de cèllules, el NAD acostuma a ésser el més abundant de tots dos en els mitocondris del cor del bou, hi són en la…
prolamina
Bioquímica
Denominació genèrica d’una família de proteïnes simples, caracteritzades per un baix contingut de lisina i una gran proporció de prolina
.
Són insolubles en l’aigua i en solucions salines, i es dissolen en àcids i àlcalis diluïts i en etanol Entre les prolamines més importants cal destacar la zeïna del blat de moro, la gliadina del blat i l’hordeïna de l’ordi
teïna
Bioquímica
Farmàcia
Cafeïna present en el te en una proporció d’entre el 2,5% i el 5,5% de l’extracte sec
.
Al marge del seu efecte estimulant, la cafeïna té una influència notable en el gust Es presenta combinada amb l’àcid tànnic No té aplicacions
glúcid
Bioquímica
Nom genèric d’aquelles substàncies que són polihidroxialdehids o polihidroxicetones i també de llurs polímers i derivats.
Pel fet que llur fórmula empírica és CH 2 O n , en la qual l’oxigen i l’hidrogen són en la mateixa proporció que en l’aigua, havien estat anomenats hidrats de carboni Els més simples són els sucres o monosacàrids , que són cristallins, solubles en aigua i dolços són constituïts per un sol polihidroxialdehid o polihidroxicetona, amb diversos carbonis substituïts asimètricament, que comporten una activitat òptica de la molècula i l’existència de nombrosos isòmers enantiomorfs El principal és la glucosa , perquè en deriven els altres sucres i, a més, és el combustible ideal per als…
histona
Bioquímica
Nom genèric d’un grup de proteïnes simples, hidrosolubles i de caràcter bàsic, que posseeixen una gran proporció d’aminoàcids bàsics (arginina i lisina).
Hom les troba associades a l’ADN nucleohistones en els cromosomes dels eucariotes excepció feta de les dinoflagellades Hom creu que la funció de les histones és relacionada amb el control de la transcripció de l’ADN
dieta cetogènica
Dietètica
Bioquímica
Dieta rica en greixos i pobra en carbohidrats planificada per a produir cetosi invertint la proporció habitual d’hidrats de carboni i greixos en l’alimentació.
Aquesta dieta és desequilibrada i comporta una sèrie de riscs per a la salut si no s’administra de forma controlada i a curt termini
greix
Alimentació
Bioquímica
Lípid neutre constituït per una barreja de triglicèrids (èsters de glicerol i àcids grassos) i una fracció insaponificable, que conté colesterol i altres components químics específics.
Les substàncies nutritives assimilades en excés sobre les necessitats normals es transformen en greix, el qual és emmagatzemat en els teixits especialitzats quan s’arriba a un període de penúria, l’organisme empra aquestes reserves L’acumulació de greix acompleix també una altra funció en els organismes superiors, que és la de formar una capa de greix sota la pell, el pannicle adipós , el qual actua com a aïllant tèrmic protegint el cos contra temperatures ambientals massa baixes També hi ha greixos com a components estructurals de diversos teixits, de membranes cellulars i de lipoproteïnes…