Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
carboxipeptidasa
Bioquímica
Cadascun dels enzims hidrolítics que alliberen, d’una proteïna, únicament l’aminoàcid terminal, el que posseeix el grup carboxil lliure.
La carboxipeptidasa A peptidil-L-aminoàcid-hidrolasa catalitza la hidròlisi del peptidil-L-aminoàcid a pèptid i L-aminoàcid La carboxipeptidasa B actua solament si l’aminoàcid terminal del pèptid és lisina o arginina Ambdós enzims provenen del pàncrees i posseeixen zinc, La carboxipeptidasa del llevat actua solament si l’aminoàcid terminal és glicina o leucina
mètode de Sanger
Bioquímica
Mètode usat per a l’anàlisi d’aminoàcids que consisteix a fer-los reaccionar amb 1-fluoro-2,4-dinitrobenzè, amb la qual cosa hom obté un derivat dinitrofenilat del grup amina.
En les proteïnes i pèptids, només aquell reacciona amb l’aminoàcid N-terminal i amb els grups amino en ε de la lisina Després d’una hidròlisi dels enllaços peptídics, hom identifica els dinitrofenilats dels aminoàcids per cromatografia
carotè
Bioquímica
Cadascun dels hidrocarburs carotenoides àmpliament distribuïts en la natura en les espècies vegetals i animals i que poden actuar com a provitamines A i ésser transformats en vitamina A a la paret intestinal en presència d’àcids biliars i de greixos.
Els carotens principals són l’α -carotè , el β -carotè , el γ -carotè i el licopè L’α -carotè és una substància de color vermell fosc, la molècula de la qual conté una cadena de dobles enllaços conjugats unida a un grup terminal de β-ionona i a un d’α-ionona en l’organisme dóna lloc a una sola molècula de vitamina A per molècula de carotè és l’antecessor de les xantofilles luteïna i flavoxantina El β -carotè és el més important com a precursor de vitamina A, és de color vermell fosc i de molècula simètrica amb dos grups terminals de β-ionona dóna lloc a dues molècules de vitamina…
degradació d’Edman
Bioquímica
Mètode bioquímic utilitzat per a identificar la seqüència d’aminoàcids de l’extrem amí terminal d’una proteïna o pèptid.
Els aminoàcids d’aquest extrem es fan reaccionar amb l’isotiocianat de fenil i se separen de la resta de la proteïna D’aquesta manera els aminoàcids poden ésser identificats posteriorment mitjançant cromatografia líquida d’alta pressió
sialil-transferasa
Bioquímica
Enzim que catalitza la transferència d’àcid siàlic des d’un derivat citosinmonofosfat, que resta lliure, a un sucre terminal d’un glangliòsid o d’una glicoproteïna.