Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
bactòmetre
Alimentació
Bioquímica
Aparell utilitzat per a l’estimació ràpida de la contaminació bacteriana.
L’aparell, en unes poques hores, determina per impedància capacitància i inductància les primeres fases de degradació dels nutrients pels bacteris
azaserina
Bioquímica
Antibiòtic antifúngic produït pel bacteri Streptomyces fragilis
o per síntesi.
És utilitzat també com a agent antineoplàstic El seu mecanisme d’acció resideix en el comportament inhibidor de la biosíntesi dels nucleòtids de purina i, per tant, dels àcids nucleics Actua tant sobre cèllules procariòtiques com eucariòtiques
arbutina

Arbutina
©
Bioquímica
Glucòsid de la hidroquinona present en les fulles de moltes ericàcies i de les pereres, i també preparat sintèticament.
Cristalls solubles en aigua i alcohol, molt higroscòpics, que es fonen de forma inestable a 165ºC i estable a 199-200°C És fàcilment hidrolitzat pels àcids diluïts i per l’emulsina Ha estat utilitzat en medicina com a diürètic i com a antisèptic urinari, i és emprat com a estabilitzant per a les fotografies en colors
gluten
Bioquímica
Substància proteica del blat que es troba a l’endosperma dels grans de midó.
És formada per dues proteïnes, la glutenina i la gliadina L’estructura del gluten, que varia segons quina sigui la varietat de blat i les condicions de cultiu que hom consideri, és la responsable de les qualitats de panificació de la farina El gluten, un cop separat de la farina, és utilitzat per a reforçar en proteïna d’altres farines, per a obtenir pans glutinats o per aconseguir-ne hidrolitzats de proteïna d’ús alimentari En persones predisposades és la causa de la malaltia celíaca o celiaquia
androsterona
Bioquímica
17-Cetosteroide d’acció androgen, que es fon a 185°C, i de fórmula:
És segregada pels testicles i pel còrtex suprarenal, i, com les altres hormones andrògenes, és responsable del desenvolupament de l’aparell genital masculí i de l’aparició en els mascles dels caràcters sexuals secundaris L’androsterona, el primer androgen aïllat i cristallitzat, fou obtinguda per Butenandt 1931 a partir de l’orina masculina, que en conté 1 mg per litre, aproximadament Resulta del catabolisme dels andrògens testiculars i corticosuprarenals i especialment de la testosterona , i és menys activa que aquesta de 7 a 10 vegades, segons el tipus d’assaig utilitzat…
bactofugació
Alimentació
Bioquímica
Procés utilitzat per a eliminar els bacteris de la llet mitjançant una centrifugació a gran velocitat.
àcid adenílic
Bioquímica
Nom dels tres nucleòtids isòmers, èsters monofosfòrics de l’adenosina, que han estat identificats en els teixits dels éssers vius i que difereixen només per la posició de l’hidroxil de la ribosa que es troba esterificat.
L' àcid 2'-adenílic àcid adenosina 2'-fosfòric o adenosina 2'-fosfat i l’àcid 3'-adenílic àcid adenosina 3'-fosfòric o adenosina 3'-fosfòric o adenosina 3'-fosfat formen la mescla coneguda pel nom d' àcid adenílic del llevat extret de l’àcid nucleic del llevat, mescla molt poc soluble en aigua i que es descompon a 208°C Per hidròlisi dóna quantitativament furfural L' àcid 5'-adenílic àcid adenosina 5'-fosfòric o adenosina 5'-fosfat o àcid adenosina-monofosfòric, dit també AMP és conegut com l' àcid adenílic del múscul i es troba en els teixits animals És soluble en aigua bullent, es fon a 196…
trifosfat d’adenosina
Bioquímica
Nucleòtid extremament important que deriva del difosfat d’adenosina (ADP) per fosforilació.
Isolat com unes pólvores amorfes, és un àcid tetrapòtic molt soluble en aigua, insoluble en els dissolvents orgànics, relativament estable en solució àcida, molt ràpidament descompost en solució alcalina La sal àcida de bari, insoluble i estable quan anhidra, permet d’isolar-lo i de conservar-lo L’energia alliberada a la cèllula per qualsevol procés exergònic possibilita la transformació de l’ADP en ATP, el qual reté aleshores, en forma d’enllaç químic energèticament ric, aquesta energia Inversament, els requeriments energètics dels organismes són atesos per l’ATP, el qual, sota l’acció…
degradació d’Edman
Bioquímica
Mètode bioquímic utilitzat per a identificar la seqüència d’aminoàcids de l’extrem amí terminal d’una proteïna o pèptid.
Els aminoàcids d’aquest extrem es fan reaccionar amb l’isotiocianat de fenil i se separen de la resta de la proteïna D’aquesta manera els aminoàcids poden ésser identificats posteriorment mitjançant cromatografia líquida d’alta pressió
Frederick Sanger

Frederick Sanger
© National Library of Medicine
Bioquímica
Bioquímic britànic.
Graduat a la Universitat de Cambridge el 1938, fou educat en l’església quàquera, i en la Segona Guerra Mundial es declarà objector de consciència bé que posteriorment evolucionà vers l’agnosticisme i li fou permès completar els estudis de doctorat, que obtingué el 1943 Tota la seva vida professional estigué centrada en l’estudi de les proteïnes, que dugué a terme fins el 1962 a la Universitat de Cambridge, i pràcticament no exercí la docència El 1954 publicà un estudi sobre l’estructura de la insulina , en el qual introduí a més la seqüenciació , un mètode d’estudi per a identificar els…