Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
gangliòsid
Bioquímica
Glicolípid en el qual la fracció glucídica és un oligosacàrid complex.
Són molt nombrosos, a causa de la varietat de glúcids que presenten N'hi ha a la substància grisa del cervell i també a les membranes cellulars Llur funció és desconeguda, però té relació amb la transmissió nerviosa a la sinapsi
fosfat de piridoxal
Bioquímica
Farmàcia
Forma biològicament activa del piridoxal, sintetitzada per l’organisme mitjançant la fosforilació de la base piridínica.
Forma part del complex vitamínic B 6 i intervé com a coenzim en una gran varietat de reaccions implicades en el metabolisme dels aminoàcids, el primer pas de les quals inclou la unió de l’aminoàcid amb el grup aldehídic del piridoxal amb formació de la base de Schiff corresponent Industrialment hom l’obté per acció de l’oxiclorur de fòsfor sobre el piridoxal És emprat en medicina com a complement de la nutrició Té la fórmula
ficoxantina
Bioquímica
Pigment groc que acompanya la clorofil·la en una gran varietat d’algues.
És un carotenoide que pertany al grup de les xantofilles Es fon a 166 168°C, i té un poder rotatori de a = 73,5° La molècula és constituïda per una cadena la part central de la qual es compon de quatre unitats d’isoprè, i als extrems d’aquesta cadena hi ha dues estructures de cadena oberta, amb les funcions cetona i alcohol
gluten
Bioquímica
Substància proteica del blat que es troba a l’endosperma dels grans de midó.
És formada per dues proteïnes, la glutenina i la gliadina L’estructura del gluten, que varia segons quina sigui la varietat de blat i les condicions de cultiu que hom consideri, és la responsable de les qualitats de panificació de la farina El gluten, un cop separat de la farina, és utilitzat per a reforçar en proteïna d’altres farines, per a obtenir pans glutinats o per aconseguir-ne hidrolitzats de proteïna d’ús alimentari En persones predisposades és la causa de la malaltia celíaca o celiaquia
acrodextrina
Bioquímica
Varietat de dextrina
, la més extensament hidrolitzada, que no dóna ja cap coloració amb el iode.
adductes d’urea
Bioquímica
Denominació genèrica dels complexos d’inclusió, d’estructura acanalada (clatrat), que forma la urea amb una varietat de molècules d’estructura lineal.
Així, en presència de parafines, alcohols grassos, amines, cetones o halogenurs de n -alquil, la urea cristallitza en el sistema hexagonal, i les molècules formen una espiral, estabilitzada per ponts d’hidrogen, amb un canal interior de 5 Å de diàmetre, en el qual s’allotgen, ordenades longitudinalment, les molècules lineals esmentades Les molècules cícliques o molt ramificades no poden encaixar en els canals, de tal manera que la formació d’adductes d’urea constitueix un potent mètode de separació que té aplicació en anàlisi química i àdhuc en processos industrials